| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Alt Empordà
De Epistemowikia
|
|
| Comarca de l'Alt Empordà | |
| Vista de la bella badia i la població de Cadaqués | |
|---|---|
| Localització | |
| Localització de l'Alt Empordà respecte del mapa de Catalunya | |
| Estat: | |
| * Autonomia | |
| * Província | Girona |
| * Àmbit o Regió | Comarques gironines |
| Capital | Figueres |
| Gentilici | Altempordanès, altempordanesa |
| Població | 140.262 hab. |
| Densitat | 103,3 hab/km² |
| Superfície | 1.357,5 km² |
| Coordenades | 42° 17′ 17″ N, 2° 55′ 59″ E |
| Municipis | 68 |
| Web | www.altemporda.cat |
L'Alt Empordà limita al nord amb les comarques de la Catalunya nord del Rosselló i del Vallespir, al sud-oest amb la Garrotxa, i al sud amb el Pla de l'Estany, el Gironès i el Baix Empordà.
Les parts més característiques de l'Alt Empordà són, a l'est, el sector septrentional de la Costa Brava entre el nord dels massís del Montgrí i els contraforts orientals dels Pirineus, i al centre i fins la mar, la plana al·luvial, que es difumina a mesura que avança cap a la Garrotxa i el Pla de l'Estany.
La comarca té uns límits geogràfics imprecisos en aquest sector de ponent, com també al sud, en la línia divisòria amb el Baix Empordà. El 1988 l'antic terme de Bassegoda, inicialment pertanyent a la Garrotxa, li fou incorporat, dins el municipi d'Albanyà.[2]
Tabla de contenidos |
El clima
El clima és mediterrani humit. Les temperatures són moderades. La mitjana anual és d'uns 16 °C. El perill de glaçades s'estén de novembre a març (uns 29 dies l'any). La pluja és de règim mediterrani i arriba als 680 mm/any. L'estació més seca és l'estiu, amb 91 mm de precipitacions. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà, sobretot la tramuntana, un vent fred i violent procedent del N, que bufa principalment a l'hivern, de 60 a 70 dies l'any, i que obliga a resguardar els sembrats amb rengleres de xiprers. A l'estiu és molt freqüent la marinada o garbí, i a aquest vent és deguda la major part de la pluja de l'estació càlida.[3]
La història
El territori que forma l'Alt Empordà comprenia, des del començament del s IX, després de la seva incorporació a l'imperi carolingi: el pagus de Peralada (el futur vescomtat de Rocabertí, on es trobava l'important monestir de Sant Pere de Rodes) i la part septentrional del d'Empúries, tots dos al comtat d'Empúries, i la part oriental del pagus de Besalú, del comtat de Girona, després comtat independent. El comtat de Besalú s'uní a la casa comtal barcelonina el 1117 i esdevingué una sotsvegueria de la vegueria de Girona. El comtat d'Empúries i el vescomtat de Rocabertí, en canvi, persistiren com a grans dominis feudals fins al s XIX; durant un temps restaren fora de jurisdicció dels veguers i sotsveguers reials, però, a la fi, foren incorporats a la sotsvegueria de Besalú (o directament a la vegueria de Girona, com els llocs de Vilaür, de Sant Mori o de Saus). Amb els decrets de Nova Planta (1716), la sotsvegueria de Besalú esdevingué alcaldia major del corregiment de Girona, la qual, poc abans de la supressió del règim corregimental, traslladà la seva seu a Figueres; aquesta població esdevingué el 1835 cap d'un dels partits judicials en què fou dividida la nova província de Girona (amb jurisdicció sobre l'Alt Empordà, excepte la part al sud del Fluvià, compresos, però, Crespià i Dosquers), i el 1936, en la divisió de Catalunya, decretada per la Generalitat, cap de la comarca de l'Alt Empordà. Per una ordre de la conselleria d'Economia del 19 de juny de 1937 fou modificada la demarcació d'aquesta comarca: el municipi de Dosquers en fou segregat i inclòs a la Garrotxa i hi fou agregat, en canvi, el de Vilaür, segregat del Gironès (Empordà).[4]Demografia
La població de l'Alt Empordà es mantingué més o menys estacionària fins al segon terç del s. XVIII i des d'aleshores s'inicià un increment regular fins al final del s. XIX (74.653 h el 1877). A partir d'aleshores la tendència fou la disminució, en relació amb la destrucció de la vinya per la fil·loxera i la desvaloració de l'olivera.
Dels 68 municipis que constitueixen la comarca només 15 superen el miler d'habitants. La taxa de natalitat és baixa; l'augment registrat a la comarca ha estat motivat pel corrent immigratori, que s'inicià a partir del 1949, procedent principalment de les terres del sud de la península Ibèrica i que afecta fonamentalment les ciutats.
L'any 2005 el 14,6% del cens de la comarca tenia menys de 15 anys, el 68,6% era població adulta i el 16,8% sobrepassava els 65 anys; la tendència, després de deu anys d'envelliment de la població, és cap al rejoveniment. El mateix any, la població activa era constituïda per 46.841 persones.
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| 101.028 | 103.631 | 106.840 | 110.743 | 112.439 | 118.950 | 123.983 | 129.158 | 135.413 | 138.501 | 140.262 |
Els serveis
El comerç es concentra a la capital i als municipis turístics, en especial Roses, Castelló d'Empúries i l'Escala.
Estimulades pel turisme, fires de nova creació són la de la Cirera de Llers i Terrades,[6] les de l'oli de Ventalló[7] i Espolla,[8] la Fira Grecoromana Triumvirat mediterrani de l'Escala,[9] la Festa del Joguet de Figueres[10] entre d'altres.
L'Alt Empordà és una de les principals destinacions turístiques de Catalunya, inclosa en la marca turística Costa Brava.
Els principals municipis turístics són l'Escala, Sant Pere Pescador, Castelló d'Empuries, Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou, però la seva influència arriba a altres termes propers.
Daltra banda l'impuls del turisme rural als municipis d'interior ha ajudat a diversificar-ne l'oferta turística.
La cultura
Pel que fa als museus, per la seva importància destaca la Casa Museu Salvador Dalí a la badia de Portlligat,[11] gestionada per la Fundació Gala-Salvador Dalí,[12] que també gestiona el Teatre Museu Dalí a Figueres,[13] i la Casa Museu Castell Gala Dalí, a Púbol.[14] El 1982 s'inagurà a Figueres l'entranyable Museu del Joguet de Catalunya.[15] El 2003 s'impulsà la creació del Museu de l'Exili a la Jonquera[16] i el 2004 s'obrí el Museu de la Ciutadilla a Roses.[17] Figueres també acull el Museu de la Tècnica de L'Empordà[18] i el Museu Empordà.[19]
En els darrers anys hi ha hagut un desplegament de les activitats culturals a la comarca, sobretot durant l'estiu. En destaquen els festivals i concerts de música clàssica, com el Festival Internacional de Música de Peralada[20] o la Schubertíada de Vilabertran.[21] Des del 2000 es celebra el Festival Internacional de Música Tradicional a Agullana,[22] mentre que a Figueres té lloc, des del 2002, el Festival Acústica.[23]
Galeria d'imatges
Referències
- ↑ Extret de Wiquipèdia
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 2, p. 118-122 enciclopèdia.cat
- ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 34-38 ISBN: 84-412-1412-3
- ↑ enciclopèdia.cat Alt Empordà
- ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
- ↑ Festes de la cirera
- ↑ Fira de l'Oli a Ventalló
- ↑ Fira de l'Oli i l'Olivera a Espolla
- ↑ Fira Grecoromana Triumvirat mediterrani de l'Escala
- ↑ Festa del Joguet a Figueres
- ↑ Casa Museu Salvador Dalí a la badia de Portlligat
- ↑ Fundació Gala-Salvador Dalí
- ↑ Teatre Museu Dalí a Figueres
- ↑ Casa Museu Castell Gala Dalí, a Púbol
- ↑ Museu del Joguet de Catalunya
- ↑ Museu Memorial de l'Exili
- ↑ Museu de la Ciutadilla a Roses
- ↑ Museu de la Tècnica de L'Empordà
- ↑ Museu Empordà
- ↑ Festival Internacional de Música de Peralada
- ↑ Schubertíada de Vilabertran
- ↑ Festival Internacional de Música Tradicional a Agullana
- ↑ Festival Acústica de Figueres
Llicència
| | |
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:
| |
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Alt Empordà | Articles en català | Comarques gironines


