Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Alt Empordà

De Epistemowikia

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Alto Ampurdán.

Comarca de l'Alt Empordà
Vista de la bella badia i la població de Cadaqués
Localització
Localització de l'Alt Empordà respecte del mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Girona
* Àmbit o Regió Comarques gironines
Capital Figueres
Gentilici Altempordanès, altempordanesa
Població 140.262 hab.
Densitat 103,3 hab/km²
Superfície 1.357,5 km²
Coordenades 42° 17′ 17″ N, 2° 55′ 59″ E
Municipis 68
Web www.altemporda.cat
L'Alt Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936. Té la forma d'un triangle invertit amb corbes que situa la seva base en direcció als Pirineus. El 1936, any de la primera comarcalització oficial de Catalunya, s'aprovà, basant-se més en criteris econòmics i de mercat que no pas històrics, geogràfics o culturals, la divisió de l'Empordà en dues comarques administratives, el límit de les quals es va fixar aprofitant la línia imaginària que recorre el Massís del Montgrí i segueix entre la divisòria d'aigües de les conques del Ter i el Fluvià.[1]

L'Alt Empordà limita al nord amb les comarques de la Catalunya nord del Rosselló i del Vallespir, al sud-oest amb la Garrotxa, i al sud amb el Pla de l'Estany, el Gironès i el Baix Empordà.

Les parts més característiques de l'Alt Empordà són, a l'est, el sector septrentional de la Costa Brava entre el nord dels massís del Montgrí i els contraforts orientals dels Pirineus, i al centre i fins la mar, la plana al·luvial, que es difumina a mesura que avança cap a la Garrotxa i el Pla de l'Estany.

La comarca té uns límits geogràfics imprecisos en aquest sector de ponent, com també al sud, en la línia divisòria amb el Baix Empordà. El 1988 l'antic terme de Bassegoda, inicialment pertanyent a la Garrotxa, li fou incorporat, dins el municipi d'Albanyà.[2]

Tabla de contenidos

El clima

El clima és mediterrani humit. Les temperatures són moderades. La mitjana anual és d'uns 16 °C. El perill de glaçades s'estén de novembre a març (uns 29 dies l'any). La pluja és de règim mediterrani i arriba als 680 mm/any. L'estació més seca és l'estiu, amb 91 mm de precipitacions. Els vents tenen una gran importància en el clima de l'Empordà, sobretot la tramuntana, un vent fred i violent procedent del N, que bufa principalment a l'hivern, de 60 a 70 dies l'any, i que obliga a resguardar els sembrats amb rengleres de xiprers. A l'estiu és molt freqüent la marinada o garbí, i a aquest vent és deguda la major part de la pluja de l'estació càlida.[3]

La història

Castell de Peralada
Castell de Peralada
El territori que forma l'Alt Empordà comprenia, des del començament del s IX, després de la seva incorporació a l'imperi carolingi: el pagus de Peralada (el futur vescomtat de Rocabertí, on es trobava l'important monestir de Sant Pere de Rodes) i la part septentrional del d'Empúries, tots dos al comtat d'Empúries, i la part oriental del pagus de Besalú, del comtat de Girona, després comtat independent. El comtat de Besalú s'uní a la casa comtal barcelonina el 1117 i esdevingué una sotsvegueria de la vegueria de Girona. El comtat d'Empúries i el vescomtat de Rocabertí, en canvi, persistiren com a grans dominis feudals fins al s XIX; durant un temps restaren fora de jurisdicció dels veguers i sotsveguers reials, però, a la fi, foren incorporats a la sotsvegueria de Besalú (o directament a la vegueria de Girona, com els llocs de Vilaür, de Sant Mori o de Saus). Amb els decrets de Nova Planta (1716), la sotsvegueria de Besalú esdevingué alcaldia major del corregiment de Girona, la qual, poc abans de la supressió del règim corregimental, traslladà la seva seu a
Fotografia històrica on es pot veure Portbou l'any 1890
Fotografia històrica on es pot veure Portbou l'any 1890
Figueres; aquesta població esdevingué el 1835 cap d'un dels partits judicials en què fou dividida la nova província de Girona (amb jurisdicció sobre l'Alt Empordà, excepte la part al sud del Fluvià, compresos, però, Crespià i Dosquers), i el 1936, en la divisió de Catalunya, decretada per la Generalitat, cap de la comarca de l'Alt Empordà. Per una ordre de la conselleria d'Economia del 19 de juny de 1937 fou modificada la demarcació d'aquesta comarca: el municipi de Dosquers en fou segregat i inclòs a la Garrotxa i hi fou agregat, en canvi, el de Vilaür, segregat del Gironès (Empordà).[4]

Demografia

La badia de Cadaqués des del mar.
La badia de Cadaqués des del mar.

La població de l'Alt Empordà es mantingué més o menys estacionària fins al segon terç del s. XVIII i des d'aleshores s'inicià un increment regular fins al final del s. XIX (74.653 h el 1877). A partir d'aleshores la tendència fou la disminució, en relació amb la destrucció de la vinya per la fil·loxera i la desvaloració de l'olivera.

Dels 68 municipis que constitueixen la comarca només 15 superen el miler d'habitants. La taxa de natalitat és baixa; l'augment registrat a la comarca ha estat motivat pel corrent immigratori, que s'inicià a partir del 1949, procedent principalment de les terres del sud de la península Ibèrica i que afecta fonamentalment les ciutats.

L'any 2005 el 14,6% del cens de la comarca tenia menys de 15 anys, el 68,6% era població adulta i el 16,8% sobrepassava els 65 anys; la tendència, després de deu anys d'envelliment de la població, és cap al rejoveniment. El mateix any, la població activa era constituïda per 46.841 persones.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
101.028 103.631 106.840 110.743 112.439 118.950 123.983 129.158 135.413 138.501 140.262
idescat. Base de dades de municipis i comarques[5]

Els serveis

Fira de l'Oli i l'Olivera
Fira de l'Oli i l'Olivera

El comerç es concentra a la capital i als municipis turístics, en especial Roses, Castelló d'Empúries i l'Escala.

Estimulades pel turisme, fires de nova creació són la de la Cirera de Llers i Terrades,[6] les de l'oli de Ventalló[7] i Espolla,[8] la Fira Grecoromana Triumvirat mediterrani de l'Escala,[9] la Festa del Joguet de Figueres[10] entre d'altres.

L'Alt Empordà és una de les principals destinacions turístiques de Catalunya, inclosa en la marca turística Costa Brava.

Els principals municipis turístics són l'Escala, Sant Pere Pescador, Castelló d'Empuries, Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou, però la seva influència arriba a altres termes propers.

Daltra banda l'impuls del turisme rural als municipis d'interior ha ajudat a diversificar-ne l'oferta turística.

La cultura

Façana del Teatre Museu Dalí
Façana del Teatre Museu Dalí

Pel que fa als museus, per la seva importància destaca la Casa Museu Salvador Dalí a la badia de Portlligat,[11] gestionada per la Fundació Gala-Salvador Dalí,[12] que també gestiona el Teatre Museu Dalí a Figueres,[13] i la Casa Museu Castell Gala Dalí, a Púbol.[14] El 1982 s'inagurà a Figueres l'entranyable Museu del Joguet de Catalunya.[15] El 2003 s'impulsà la creació del Museu de l'Exili a la Jonquera[16] i el 2004 s'obrí el Museu de la Ciutadilla a Roses.[17] Figueres també acull el Museu de la Tècnica de L'Empordà[18] i el Museu Empordà.[19]

En els darrers anys hi ha hagut un desplegament de les activitats culturals a la comarca, sobretot durant l'estiu. En destaquen els festivals i concerts de música clàssica, com el Festival Internacional de Música de Peralada[20] o la Schubertíada de Vilabertran.[21] Des del 2000 es celebra el Festival Internacional de Música Tradicional a Agullana,[22] mentre que a Figueres té lloc, des del 2002, el Festival Acústica.[23]

Galeria d'imatges

Referències

  1. Extret de Wiquipèdia
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 2, p. 118-122 enciclopèdia.cat
  3. Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 34-38 ISBN: 84-412-1412-3
  4. enciclopèdia.cat Alt Empordà
  5. idescat. Base de dades de municipis i comarques
  6. Festes de la cirera
  7. Fira de l'Oli a Ventalló
  8. Fira de l'Oli i l'Olivera a Espolla
  9. Fira Grecoromana Triumvirat mediterrani de l'Escala
  10. Festa del Joguet a Figueres
  11. Casa Museu Salvador Dalí a la badia de Portlligat
  12. Fundació Gala-Salvador Dalí
  13. Teatre Museu Dalí a Figueres
  14. Casa Museu Castell Gala Dalí, a Púbol
  15. Museu del Joguet de Catalunya
  16. Museu Memorial de l'Exili
  17. Museu de la Ciutadilla a Roses
  18. Museu de la Tècnica de L'Empordà
  19. Museu Empordà
  20. Festival Internacional de Música de Peralada
  21. Schubertíada de Vilabertran
  22. Festival Internacional de Música Tradicional a Agullana
  23. Festival Acústica de Figueres


Municipis de l'Alt Empordà
Agullana · Albanyà · L'Armentera · Avinyonet de Puigventós · Bàscara · Biure · Boadella i les Escaules · Borrassà · Cabanelles · Cabanes · Cadaqués · Cantallops · Capmany · Castelló d'Empúries · Cistella · Colera · Darnius · L'Escala · Espolla · El Far d'Empordà · Figueres · Fortià · Garriguella · Garrigàs · La Jonquera · Lladó · Llançà · Llers · Masarac · Maçanet de Cabrenys · Mollet de Peralada · Navata · Ordis · Palau de Santa Eulàlia · Palau-saverdera · Pau · Pedret i Marzà · Peralada · Pont de Molins · Pontós · El Port de la Selva · Portbou · Rabós · Riumors · Roses · Sant Climent Sescebes · Sant Llorenç de la Muga · Sant Miquel de Fluvià · Sant Mori · Sant Pere Pescador · Santa Llogaia d'Àlguema · Saus, Camallera i Llampaies · La Selva de Mar · Siurana d'Empordà · Terrades · Torroella de Fluvià · La Vajol · Ventalló · Vila-sacra · Vilabertran · Viladamat · Vilafant · Vilajuïga · Vilamacolum · Vilamalla · Vilamaniscle · Vilanant · Vilaür
Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales