Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

[editar] Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Baix Empordà

De Epistemowikia

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Bajo Ampurdán.

Comarca del Baix Empordà
Cala Sa Tuna de Begur
Localització
Localització del Baix Empordà respecte al mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Girona
* Àmbit o Regió Comarques gironines
Capital La Bisbal d'Empordà
Gentilici Empordanès, empordanesa
Població 133.221 hab.
Densitat 189,9 hab/km²
Superfície 701,7 km²
Coordenades 41° 56′ 42″ N, 3° 3′ 36″ E
Municipis 36
Web www.baixemporda.cat
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936. La capital de comarca i cap de partit judicial és la Bisbal d'Empordà des del segle XIX. Modernament, i més a nivell literari que no pas popular, és freqüent referir-se a aquestes terres empordaneses amb el sobrenom de l'Empordanet.

La comarca limita al nord amb l'Alt Empordà, a l'oest amb el Gironés, una petita franja amb la comarca de la Selva, i a l'est amb la mar mediterrànea.

El Baix Empordà és a la plana al·luvial d'enfonsament drenada per Ter i el Daró. Al nord hi destaquen el massís del Montgrí i les serres septentrionals, i al sud i l'oest les Gavarres. Finalment el litoral ocupa la part central de la Costa Brava. Els límits geogràfics amb l'Alt Empordà i les terres del Ter (Gironès) són imprecisos. La comarca és formada per 36 municipis i té com a àmbit de referència les Comarques Gironines. Després d'anys d'intents de segregació de l'Estartit (Torroella de Montgrí), l'any 2001 se'n desestimà la petició.[1]

Tabla de contenidos

El clima

La mitjana de temperatura del mes de gener és de 10,9 °C a Begur, i al cap de Sant Sebastià d'11,1 °C; són els mesos de gener més càlids de Catalunya.

La mitjana d'agost és, per contra, relativament fresca: 24,3 °C a Begur, 23,8 °C a Sant Feliu de Guíxols i 22,3 °C al cap de Sant Sebastià. L'amplitud és molt reduïda: 13,4 °C a Begur i 11,2 °C a Sant Sebastià. En general, l'estació més plujosa és la tardor. L'estiu és arreu l'estació més seca. Les precipitacions totals no solen baixar dels 500 mm, llevat a la costa pelada del Montgrí, ni sobrepassen els 700, tret dels massissos granítics de les Gavarres o de la Selva. Al Baix Empordà cal destacar tres vents: la tramuntana, un vent d'hivern que domina la plana de l'Empordà fins a Begur i sovint, a més, el corredor de Palafrugell; el garbí, que sol bufar a la muntanya i a la costa, al sud de Begur als estius, amb intensitat i direccions variables, i el llevant, que sol bufar per tota la costa a la primavera i a la tardor, especialment a l'octubre.[2]

La història

Procés d'excavació al poblat ibèric d'Ullastret
Procés d'excavació al poblat ibèric d'Ullastret

Des del començament del s IX, després de la seva incorporació a l'imperi Carolingi, el territori que forma el Baix Empordà comprenia la part meridional del comtat d'Empúries (sector del Ter) i la façana marítima del comtat de Girona, de Begur a Sant Feliu de Guíxols. Del s XIV al XVIII formà part de la vegueria de Girona (el límit entre el Baix Empordà i l'Alt és l'antic límit entre les vegueries de Girona i de Besalú) i, després dels decrets de Nova Planta (1716), del corregiment del mateix nom. El centre de la comarca, la Bisbal d'Empordà, esdevingué el 1835 cap d'un partit judicial de la nova província de Girona, el qual comprèn la totalitat dels municipis del Baix Empordà, excepte els més septentrionals, al nord del Ter, que formen part del partit de Girona. La divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936 inclogué dins el Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, tradicionalment lligats a la Selva.

Demografia

Torre de les Bruixes, a Torroella de Montgrí
Torre de les Bruixes, a Torroella de Montgrí

El 2005, el cap comarcal, la Bisbal d'Empordà (9.196 h), concentrava el 7,6% del cens, però els municipis més poblats continuaven essent a la costa: Palafrugell (18.588 h el 2001, 20.509 el 2005), Sant Feliu de Guíxols (18.677 h el 2001, 20.318 el 2005), Palamós (15.203 h el 2001, 16.817 el 2005) i Torroella de Montgrí (8.244 h el 2001, 10.228 h el 2005), tots molt superiors a la capital. La població disseminada representa el 4,6% (2001) i és més important a muntanya i al mig de la plana. El 2005, Castell-Platja d'Aro (9.239 h), Calonge (9.162 h), Begur (3.986 h), Santa Cristina d'Aro (3.983 h), Pals (2.335 h), Verges (1.104 h), Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (1.233 h), Mont-ras (1.826 h), Vulpellac (1.745 h), Corçà (1.232 h) i Verges (1.173 h) superen el miler d'habitants. Cap d'aquests municipis no ha perdut població. La distribució del cens per trams d'edat presentava el 2005 una població madura: el 14,6% dels habitants de la comarca tenia menys de 15 anys, el 69,1% era població adulta, i el 16,3% sobrepassava els 65 anys.[3]

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
103.091 105.726 108.910 112.553 115.566 120.302 124.055 126.450 130.738 132.973 133.221
idescat. Base de dades de municipis i comarques[4]

Els serveis

Torroella de Montgrí, l'Estartit
Torroella de Montgrí, l'Estartit
Ullastret, Torre de la Presó
Ullastret, Torre de la Presó

Les principals branques del sector de serveis, segons la seva aportació a l'economia, són l'hoteleria i el comerç, que tenen un pes molt superior al de la mitjana catalana, essent l'hoteleria el subsector amb un creixement anual més alt.

El litoral del Baix Empordà, zona central de la Costa Brava, és una de les àrees més turístiques de Catalunya. A partir dels anys noranta del segle XX es va anar diversificant l'oferta turística tradicional, amb activitats com el senderisme, el submarinisme a la zona de l'Estartit (Torroella de Montgrí) i altres esports marítims sovint lligats a les instal·lacions portuaries. El 1990 es creà el port esportiu Marina de Palamós.

L'activitat comercial de la comarca es concentra al litoral (Castell i Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols o Palafrugell) i a la Bisbal d'Empordà, amb àrees d'influència comercial al voltant de les principals ciutats. De les nombroses fires creades a partir dels anys noranta destaquem Firaceràmica i la Fira del Circ al Carrer, de la Bisbal d'Empordà, la Fira Jocantic de Sant Feliu Guíxols i el Mercat d'Artesans i Brocanters de Pals.

La comarca disposa de dos ports comercials, a Palamós (el més important de les comarques gironines) i a Sant Feliu de Guíxols, que acullen també activitats pesqueres i esportives.

La cultura

Casa Patxot, a Sant Feliu de Guíxols
Casa Patxot, a Sant Feliu de Guíxols

L'oferta museística de la comarca ha augmentat considerablement els darrers anys. Destaca la Casa Museu Castell Gala Dalí, a Púbol[5] (la Pera), el Museu Can Quintana-Centre Cultural de la Mediterrànea, a Torroella de Montgrí,[6] o la renovació del Museu de la Pesca-Cau de la Costa Brava, a Palamós. Pel que fa a teatres, l'any 1990 s'inagurà el Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols,[7] i el 1999, el Teatre Municipal de Palafrugell.[8]

A l'estiu se celebren molts festivals de música a la comarca,
Sant Feliu, Porta Ferrada
Sant Feliu, Porta Ferrada
entre els quals cal esmentar el Festival de Jazz de la Costa Brava, que té lloc als jardins de Cap-Roig de Palafrugell.[9] També cal esmentar el Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient[10] o el Festival Internacional de la Porta Ferrada, amdós a Sant Feliu de Guíxols.[11]

Festival de la Porta Ferrada

El Festival Internacional de la Porta Ferrada és el més antic de Catalunya. Va néixer l’any 1958 davant del Monestir de Sant Feliu de Guíxols[12] i el seu nom respon a la part més antiga d’aquest conjunt monumental. Situat entre els més destacats del panorama estival, ofereix un programa de qualitat adreçat a un públic ampli i heterogeni. El seu caràcter interdisciplinari -música, teatre i dansa- fa possible aquesta riquesa, avalada per artistes de reconegut prestigi.


Galeria d'imatges

Referències


Municipis del Baix Empordà

Albons · Begur · Bellcaire d'Empordà · La Bisbal d'Empordà · Calonge · Castell-Platja d'Aro · Colomers · Corçà · Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura · Foixà · Fontanilles · Forallac · Garrigoles · Gualta · Jafre · Mont-ras · Palafrugell · Palamós · Palau-sator · Pals · Parlavà · La Pera · Regencós · Rupià · Sant Feliu de Guíxols · Santa Cristina d'Aro · Serra de Daró · Tallada d'Empordà · Torrent · Torroella de Montgrí · Ullà · Ullastret · Ultramort · Vall-llobrega · Verges · Vilopriu

Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales