| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
 CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
[editar] Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Baix Empordà
De Epistemowikia
|
|
| Comarca del Baix Empordà | |
| |
| Cala Sa Tuna de Begur | |
| Localització | |
| |
| Localització del Baix Empordà respecte al mapa de Catalunya | |
| Estat: |  Espanya
|
| * Autonomia |  Catalunya
|
| * Província | Girona |
| * Àmbit o Regió | Comarques gironines |
| Capital | La Bisbal d'Empordà |
| Gentilici | Empordanès, empordanesa |
| Població | 133.221 hab. |
| Densitat | 189,9 hab/km² |
| Superfície | 701,7 km² |
| Coordenades | 41° 56′ 42″ N, 3° 3′ 36″ E |
| Municipis | 36 |
| Web | www.baixemporda.cat |
La comarca limita al nord amb l'Alt Empordà, a l'oest amb el Gironés, una petita franja amb la comarca de la Selva, i a l'est amb la mar mediterrànea.
El Baix Empordà és a la plana al·luvial d'enfonsament drenada per Ter i el Daró. Al nord hi destaquen el massís del Montgrí i les serres septentrionals, i al sud i l'oest les Gavarres. Finalment el litoral ocupa la part central de la Costa Brava. Els límits geogràfics amb l'Alt Empordà i les terres del Ter (Gironès) són imprecisos. La comarca és formada per 36 municipis i té com a àmbit de referència les Comarques Gironines. Després d'anys d'intents de segregació de l'Estartit (Torroella de Montgrí), l'any 2001 se'n desestimà la petició.[1]
Tabla de contenidos |
El clima
La mitjana de temperatura del mes de gener és de 10,9 °C a Begur, i al cap de Sant Sebastià d'11,1 °C; són els mesos de gener més càlids de Catalunya.
La mitjana d'agost és, per contra, relativament fresca: 24,3 °C a Begur, 23,8 °C a Sant Feliu de Guíxols i 22,3 °C al cap de Sant Sebastià. L'amplitud és molt reduïda: 13,4 °C a Begur i 11,2 °C a Sant Sebastià. En general, l'estació més plujosa és la tardor. L'estiu és arreu l'estació més seca. Les precipitacions totals no solen baixar dels 500 mm, llevat a la costa pelada del Montgrí, ni sobrepassen els 700, tret dels massissos granítics de les Gavarres o de la Selva. Al Baix Empordà cal destacar tres vents: la tramuntana, un vent d'hivern que domina la plana de l'Empordà fins a Begur i sovint, a més, el corredor de Palafrugell; el garbí, que sol bufar a la muntanya i a la costa, al sud de Begur als estius, amb intensitat i direccions variables, i el llevant, que sol bufar per tota la costa a la primavera i a la tardor, especialment a l'octubre.[2]
La història
Des del començament del s IX, després de la seva incorporació a l'imperi Carolingi, el territori que forma el Baix Empordà comprenia la part meridional del comtat d'Empúries (sector del Ter) i la façana marítima del comtat de Girona, de Begur a Sant Feliu de Guíxols. Del s XIV al XVIII formà part de la vegueria de Girona (el límit entre el Baix Empordà i l'Alt és l'antic límit entre les vegueries de Girona i de Besalú) i, després dels decrets de Nova Planta (1716), del corregiment del mateix nom. El centre de la comarca, la Bisbal d'Empordà, esdevingué el 1835 cap d'un partit judicial de la nova província de Girona, el qual comprèn la totalitat dels municipis del Baix Empordà, excepte els més septentrionals, al nord del Ter, que formen part del partit de Girona. La divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936 inclogué dins el Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, tradicionalment lligats a la Selva.
Demografia
El 2005, el cap comarcal, la Bisbal d'Empordà (9.196 h), concentrava el 7,6% del cens, però els municipis més poblats continuaven essent a la costa: Palafrugell (18.588 h el 2001, 20.509 el 2005), Sant Feliu de Guíxols (18.677 h el 2001, 20.318 el 2005), Palamós (15.203 h el 2001, 16.817 el 2005) i Torroella de Montgrí (8.244 h el 2001, 10.228 h el 2005), tots molt superiors a la capital. La població disseminada representa el 4,6% (2001) i és més important a muntanya i al mig de la plana. El 2005, Castell-Platja d'Aro (9.239 h), Calonge (9.162 h), Begur (3.986 h), Santa Cristina d'Aro (3.983 h), Pals (2.335 h), Verges (1.104 h), Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (1.233 h), Mont-ras (1.826 h), Vulpellac (1.745 h), Corçà (1.232 h) i Verges (1.173 h) superen el miler d'habitants. Cap d'aquests municipis no ha perdut població. La distribució del cens per trams d'edat presentava el 2005 una població madura: el 14,6% dels habitants de la comarca tenia menys de 15 anys, el 69,1% era població adulta, i el 16,3% sobrepassava els 65 anys.[3]
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| 103.091 | 105.726 | 108.910 | 112.553 | 115.566 | 120.302 | 124.055 | 126.450 | 130.738 | 132.973 | 133.221 |
Els serveis
Les principals branques del sector de serveis, segons la seva aportació a l'economia, són l'hoteleria i el comerç, que tenen un pes molt superior al de la mitjana catalana, essent l'hoteleria el subsector amb un creixement anual més alt.
El litoral del Baix Empordà, zona central de la Costa Brava, és una de les àrees més turístiques de Catalunya. A partir dels anys noranta del segle XX es va anar diversificant l'oferta turística tradicional, amb activitats com el senderisme, el submarinisme a la zona de l'Estartit (Torroella de Montgrí) i altres esports marítims sovint lligats a les instal·lacions portuaries. El 1990 es creà el port esportiu Marina de Palamós.
L'activitat comercial de la comarca es concentra al litoral (Castell i Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols o Palafrugell) i a la Bisbal d'Empordà, amb àrees d'influència comercial al voltant de les principals ciutats. De les nombroses fires creades a partir dels anys noranta destaquem Firaceràmica i la Fira del Circ al Carrer, de la Bisbal d'Empordà, la Fira Jocantic de Sant Feliu Guíxols i el Mercat d'Artesans i Brocanters de Pals.
La comarca disposa de dos ports comercials, a Palamós (el més important de les comarques gironines) i a Sant Feliu de Guíxols, que acullen també activitats pesqueres i esportives.
La cultura
L'oferta museística de la comarca ha augmentat considerablement els darrers anys. Destaca la Casa Museu Castell Gala Dalí, a Púbol[5] (la Pera), el Museu Can Quintana-Centre Cultural de la Mediterrànea, a Torroella de Montgrí,[6] o la renovació del Museu de la Pesca-Cau de la Costa Brava, a Palamós. Pel que fa a teatres, l'any 1990 s'inagurà el Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols,[7] i el 1999, el Teatre Municipal de Palafrugell.[8]
A l'estiu se celebren molts festivals de música a la comarca,
Festival de la Porta Ferrada
El Festival Internacional de la Porta Ferrada és el més antic de Catalunya. Va néixer l’any 1958 davant del Monestir de Sant Feliu de Guíxols[12] i el seu nom respon a la part més antiga d’aquest conjunt monumental. Situat entre els més destacats del panorama estival, ofereix un programa de qualitat adreçat a un públic ampli i heterogeni. El seu caràcter interdisciplinari -música, teatre i dansa- fa possible aquesta riquesa, avalada per artistes de reconegut prestigi.
Galeria d'imatges
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 4, p. 36-38 enciclopèdia.cat
- ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 162-166 ISBN: 84-412-1412-3
- ↑ enciclopèdia.cat Baix Empordà
- ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
- ↑ Casa Museu Castell Gala Dalí
- ↑ Museu Can Quintana-Centre Cultural de la Mediterrànea
- ↑ Teatre Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols
- ↑ Teatre Municipal de Palafrugell
- ↑ Festival de Jazz de la Costa Brava, a Palafrugell
- ↑ Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient
- ↑ Festival Internacional de la Porta Ferrada, Sant Feliu de Guíxols
- ↑ Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Llicència
  | |
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:
| |
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Baix Empordà | Articles en català | Comarques gironines
