Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALA → ALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Baixa Cerdanya

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Baja Cerdaña.

Comarca de la Cerdanya
La Vall de la Cerdanya amb la població de Llívia al fons
Localització
Localització de la Baixa Cerdanya dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Lleida i Girona
* Àmbit o Regió Alt Pirineu i Aran
Capital Puigcerdà
Gentilici Cerdà, cerdana
Població 18.549 hab.
Densitat 33,9 hab/km²
Superfície 546,6 km²
Coordenades 42° 23′ 21″ N, 1° 47′ 35″ E
Municipis 17
Web www.cerdanya.net
La Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la regió natural de la Cerdanya. Dels 23 municipis que tenia l'any 1936 actualment només en resten 17, perquè alguns s'han fusionat i d'altres han estat agregats a municipis més grans. Cal esmentar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig. La comarca comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i el Principat d'Andorra. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric de la Cerdanya com a conseqüència del Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus), signat el 9 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, i els de Lluís XIV de França posant fi al llarg litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Els negociadors espanyols, ja sigui per ignorància o per despit envers Catalunya, van pactar un acord molt favorable als interessos de França.[1]

Oficialment s'anomena simplement Cerdanya, del llatí clàssic Ceretania (país dels ceretans o cerdans) prové el nom de Cerdanya,[2] però sovint és anomenada Baixa Cerdanya per contraposició a l'Alta Cerdanya, situada en territori francès des del Tractat del Pirineus. Té una població de 18.549 habitants (2010) i una densitat de 33,9 hab/km². La vila de Puigcerdà n'és el cap de comarca.

Antigament, el nom de Baixa Cerdanya es reservava només a la subcomarca de la Batllia o la Batllia de Bellver, subcomarca natural de la Cerdanya formada pels municipis de Bellver de Cerdanya, Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta divisió provincial es va fer l'any 1833.[3]

Tabla de contenidos

Clima i pluviometria

Signatura del Tractat dels Pirineus, amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella. Retrat de Laumosnier. (veure més amunt)
Signatura del Tractat dels Pirineus, amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella. Retrat de Laumosnier. (veure més amunt)

L'estació climatològica de Puigcerdà rep uns 600 mm anuals de precipitacions (pluja i neu). La mitjana mensual és de 50 mm. L'estació més plujosa és l'estiu (amb la màxima pel juny, amb uns 80 mm). Les temperatures mitjanes són de 23,5°C per l'agost i de 2°C pel febrer. L'amplitud, superior als 20°C, és la pròpia d'un clima de muntanya alta. Cal suposar que la continentalitat deguda al cinturó de muntanyes i la inversió de temperatures hi fan llur paper, modificant l'esquema teòric de clima mediterrani de muntanya a la plana, subalpí a la baga i als replans de la solana, i alpí a les altituds superiors a 2.400 m.

L'assolellament és, àdhuc a bona part de la baga (sobretot a llevant, a partir de la collada de Toses), una altra característica del paisatge cerdà: l'absència de vents humits, deturats pel cinturó muntanyenc, i el nombre d'hores de sol originen un hivern més assolellat que el de la costa mediterrània de la regió de Girona.

L'economia

L'agricultura i la ramaderia

Fira del Cavall Hispa-Bretó a Puigcerdà
Fira del Cavall Hispa-Bretó a Puigcerdà

La superfície agrària de la comarca és de 47.793 ha. Segons el cens agrari, els principals conreus són els cereals (64,8% de les terres llaurades) i el farratge (27,3%). El terreny forestal ocupa un total de 46.914 ha, el 85,9% de la supefície comarcal.

Pel que fa a la ramaderia, una bona part dels caps de boví correspon a vaques de llet, que romanen estabulades gairebé tot l'any. La producció de llet és comercialitzada per la Cooperativa Lletera del Cadí, de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

El bestiar equí (1.895 caps el 2001) representa el 12,8% amb relació al global català. Aquest sector és especialment important a la Baixa Cerdanya. Cal tenir present, en aquest sentit, la Fira del cavall Hispà-Bretó de Puigcerdà, que té lloc el primer cap de setmana de novembre i que sol aplegar uns 1.100 caps de bestiar i més de 25.000 visitants. La fira és pot considerar una de les més importants dels Pirineus. Consta d’un espai firal de més de 11.000 m quadrats i 120 corrals llogats.
Fira del Cavall Hispa-Bretó a Puigcerdà
Fira del Cavall Hispa-Bretó a Puigcerdà
En aquests dos dies es venen gairebé tots els exemplars exposats, essent França un dels principals clients atés que aquesta raça és molt preuada en aquest país pel seu consum alimentari.

A banda d'aquesta mostra del cavall hispà-bretó hi ha també un increment del cavall de sella producte del creixement del sector hípic destinat al turisme. Des de l’any 1981 paral·lelament també es celebra un concurs monogràfic d’aquesta raça equina, que té lloc el dissabte de la fira.[4]

El turisme i l'oferta cerdana

Una de les cases senyorials que es poden veure al voltant de l'estany de Puigcerdà
Una de les cases senyorials que es poden veure al voltant de l'estany de Puigcerdà

Des de fa molts anys la Cerdanya ha estat una comarca amb un potent atractiu turístic. Sens dubte hi te molt a veure l'arribada a Puigcerdà del primer tren el dia 3 d’octubre de l'any 1922. L'establiment de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tor de Carol va afavorir la penetració del turisme també en molts llocs de les comarques d'Osona i del Ripollès[5][6] El turisme atret per la comarca fou provinent bàsicament de les pròpies comarques catalanes i, sobretot, de les barcelonines. Es tractava d'un turisme d'alt nivell com ho demostren les torres que envolten l'estany de Puigcerdà o la inaguració, l'any 1929, del Real Club de Golf Cerdanya.[7]

Actualment els atractius turístics de la Cerdanya són, a banda de nombrosos, aptes per a tothom. L'esquí ha estat un dels més notables motors econòmics amb l'establiment a Alp de les dues estacions d'esquí alpí de la comarca; la Molina i Masella. L'oferta d'esquí nòrdic la trobem a Aransa, Lles (amb el Refugi del Pradell i el de Cap de Rec) i la més recent de Guils-Fontanera, al terme municipal de Guils de Cerdanya.

L'oferta de camps de golf també s'ha ampliat. A banda del històric camp de Bolvir, el Real Club de Golf, hom troba també els de Sant Marc, a Puigcerdà i el Golf Fontanals a Soriguerola.

L'Estany de Puigcerdà. Cada any la llegendària Vella de l’estany surt de la mansió que les fades li van aixecar a les profunditats de les aigües per a participar en la festa que Puigcerdà dedica al llac. La Festa de l’Estany és una festa singular, plena de llum i color, amb gran participació dels veïns i oberta als visitants.
L'Estany de Puigcerdà. Cada any la llegendària Vella de l’estany surt de la mansió que les fades li van aixecar a les profunditats de les aigües per a participar en la festa que Puigcerdà dedica al llac. La Festa de l’Estany és una festa singular, plena de llum i color, amb gran participació dels veïns i oberta als visitants.

L'any 1956, Puigcerdà va iniciar, amb la fundació del Club Gel Puigcerdà, la pràctica de l'hoquei gel en un nucli urbà, a nivell estatal. La tradició d'aquest esport a la Cerdanya té els seus orígens amb la pràctica del patinatge quan es gelava l'estany de Puigcerdà a l'hivern. Actualment el club cerdà participa a l'anomenada "Superliga Española de Hockey Hielo", regulada per la Federación Española de Deportes de Hielo. Els altres clubs són el F.C. Barcelona (Barcelona), el Aramón CH Jaca (Jaca), el Majadahonda HC (Majadahonda) i el CH Txuri-Urdin de Sant Sebastià.[8]

Globus aerostàtics en ple vol.
Globus aerostàtics en ple vol.

Molt a prop d'Alp, situat entre Das i Fontanals, trobem l'aeròdrom de la Cerdanya.[9] Aquesta instal·lació ofereix cursets de pilot, practica de vol a vela o amb ultralleuger, viatges amb globus aerostàtic, o paracaigudisme, entre moltes altres activitats.

L'excursionisme rep un fort impuls amb el GR-107 (els GR designen un sender de gran recorregut). En aquest cas el GR-107, també anomenat "El camí dels Bons Homes", és un itinerari de 189 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà) i el Castell de Montsegur (Arieja-França). El recorregut es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya i ressegueix les petjades del catarisme a través de viles medievals, d'esglésies romàniques i de castells. Els Bons Homes o els Bons Cristians, era el terme amb que els càtars es referien a ells mateixos.

La cultura

Detall d'un armari de la Farmàcia Esteva de Llívia.
Detall d'un armari de la Farmàcia Esteva de Llívia.

Les activitats culturals de la Cerdanya són a càrrec de diverses agrupacions, entre les quals hom pot destacar els Amics de la Cerdanya i l'Institut d'Estudis Ceretans, totes dues amb seu a Puigcerdà. Pel que fa als museus i les biblioteques, el cap de comarca és la seu del Museu Cerdà, de l'Arxiu Històric Comarcal i de la biblioteca Comtat de Cerdanya.

Bellver de Cerdanya disposa també de bibliotèca pública, a més del Museu del Bosc, i a Llívia hi trobem el Museu Farmàcia. Es tracta d'una antiga farmàcia (Farmàcia Esteva) que té la fama de ser la més antiga d'Europa. L'establiment, que va tancar les seves portes l'any 1920, és ara un museu on es poden veure receptes, instruments de laboratori, llibres, pots i altres objectes antics que daten des de l'edat mitjana fins a principis del segle XX.

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
14.055 14.516 15.266 15.540 16.065 16.862 17.235 17.744 18.658 18.656 18.549
idescat. Base de dades de municipis i comarques[10]

Festivitats

  • Festa de l'Estany (Puigcerdà)[11]
  • Festa dels acordionistes (Guils de Cerdanya).
  • Mostra Gastronòmica de la Cuina del Nap de la Cerdanya (Ger).[12]
  • Mostra Gastronòmica de la Cuina de la Cerdanya (Alp).
  • Fira de Sant Llorenç (Bellver de Cerdanya).[13]
  • Festa del Trinxat (Puigcerdà).[14]
  • Festival de Música Vila de Llívia.[15]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Tractat dels Pirineus enciclopèdia.cat
  2. ↑ Recull d'etimologies de topònims catalans provinents de les llengües clàssiques.
  3. ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I p. 124-128 ISBN: 84-412-1412-3
  4. ↑ Fira de Puigcerdà, la Fira del cavall Hispà-Bretó.
  5. ↑ Presentació de l'obra: El transpirinenc català: Ripoll - Puigcerdà - La Tor de querol
  6. ↑ lamalla.cat. La història del tren de Puigcerdà
  7. ↑ Real Club de Golf Cerdanya
  8. ↑ Federación Española de Deportes de Hielo
  9. ↑ Aeròdrom de la Cerdanya El cel als Pirineus
  10. ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
  11. ↑ Festa de l'Estany de Puigcerdà
  12. ↑ La vintena Mostra de Cuina amb Naps de la Cerdanya aplega gairebé 700 persones. Regió7
  13. ↑ Fira de Sant Llorenç a Bellver de Cerdanya
  14. ↑ Festa del Trinxat
  15. ↑ Festival de Música de Llívia


Municipis de la Baixa Cerdanya

Alp · Bellver de Cerdanya · Bolvir · Das · Fontanals de Cerdanya · Ger ·
Guils de Cerdanya · Isòvol · Lles de Cerdanya · Llívia · Meranges ·
Montellà i Martinet · Prats i Sansor · Prullans · Puigcerdà · Riu de Cerdanya · Urús

Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència




Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:


Obtenido de "http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Baixa_Cerdanya"
Herramientas personales