Barcelonès

A conseqüència de la segregació, l'any 1990, d'Esplugues de Llobregat i de Sant Just Desvern, que passaren al Baix Llobregat, és formada per cinc municipis.

El 1988 fou suprimida la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), entitats administrativa creada el 1974 i que agrupava als municipis del Barcelonès i el Baix Llobregat, i part dels del Vallès Occidental, el Garraf i el Maresme.

L'any de la seva desaparició la Generalitat n'assmí les atribucions i creà diversos organismes sectorials (Entitat Metropolitana del Transport, Entitats Metropolitana dels Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, i Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana).

El clima

El clima del Barcelonés es templado, con tendencia a la sequedad, aunque la humedad ambiental es fuerte debido a la ventisca marina, detenida por sus montañas, hasta la tarde también resguarda de los vientos fríos del norte-oeste. En las poblaciones situadas frente a las canales de los ríos, las temperaturas medias estacionales suelen ser un poco más bajas que en Barcelona (10° en invierno, 15°, 23° y 17° C en las estaciones sucesivas). En el llano las heladas són escasas, y los calores dominan la climatología. La pluviosidad oscila entre los 500 y los 600 mm. El reparto de las precipitaciones acuosas es, en promedio y en porcentaje anual, de 18, 25, 20 y 37 desde el invierno hasta el otoño. Las nevadas son escasas.^[1]

Demografia

L'església del Sagrat Cor, al cim del Tibidabo

Al llarg de les dècades dels anys vuitanta i noranta, la tònica ha estat de clar retrocés de la població: -8,2% (1981-91) i -8,5% (1991-2001), i ha continuat també els primers anys del segle (2.215.581 h el 2005). En aquest darrer període, amb relació al conjunt de Catalunya, hom constata una tendència a la desconcentració de la població de la comarca en favor de la resta del territori, proporció que passà del 41,2% el 1981 al 39% el 1991 i al 33,1% el 2001. Aquesta minva és el resultat bàsicament de dos factors: d'una banda, un creixement vegetatiu que fou negatiu per primera vegada el 1983 i que en 1990-2000, caigué a un ritme de -1,4% de mitjana anual (mitjana de Catalunya: 0,55). El resultat és una població amb tendència a l'envelliment (el 1991, la població de més de 65 anys era el 16%, i el 2000, el 21%). D'altra banda, cal assenyalar l'alentiment de la immigració fins a la inversió de la tendència.

La història

Necròpolis romana al descobert a la plaça Villa de Madrid

Territori de Barcelona ocupat pels laietan

El poblament, malgrat la bondat del clima, hi fou tardà; no era un lloc de pas, sinó un enclavament. Bé que obert a la mar, el muntanyam l'aïllava de l'interior. Les troballes prehistòriques, especialment entre els dos rius, han estat escasses, en contrast amb l'abundor a la depressió vallesana veïna, al Baix Llobregat i enllà del Maresme: el poblament no es fa localitzable sinó a partir dels temps protohistòrics. Els navegants fenicis o grecs anomenaren aquelles tribus laietanes. Els romans hi trobaren la resistència dels laietans, però acamparen definitivament al turó badaloní dit el Dalt de la Vila, que prengueren com a base per a llurs desembarcaments (vers el 200 aC) i que anomenaren Bètulo (Baetulo). Dominadors els romans del territori, ocuparen el poblament laietà situat a Montjuïc, prop del grau deltaic que feia de port; fou la primera Bàrcino^[3]. Un altre establiment romà tingué lloc al turó que, entre dues entrades de la mar, emergia en forma de península, i sota aquest turó possiblement ja s'havia instal·lat un grup de laietans dedicats a la pesca i al mercadeig; fou la segona Bàrcino (Barcino), que durant el segle d'August fou reconeguda com a colònia. En la dècada del 250 dC, hordes de gals i alamans amb bagaudes, després d'arrasar Bètulo i altres poblacions de la costa, desballestaren Bàrcino. Passada l'escomesa devastadora, la ciutat es replegà i fou circumdada d'una forta muralla.^[4]

Comunicacions i turisme

El Trambaix al seu pas per la Diagonal

Entrada a la Boca Nord al´Túnel de Vallvidrera

Des dels Jocs Olímpics del 1992^[5] s'ha desenvolupat enormement el sector turístic, bé que de manera pràcticament exclusiva a la ciutat de Barcelona, tant per la seva oferta cultural i de lleure com per la centralitat econòmica. El 2001 la comarca tenia 428 establiments hotelers i 36.339 places (el 15% de Catalunya). Les comunicacions es veuen beneficiades per la centralitat de Barcelona dins d'un patró radial (hi conflueixen les principals carreteres i autopistes del país, com també les línies de ferrocarril). El 1991, el túnel de Vallvidrera^[6] comunicà directament Barcelona amb el Vallès Occidental) i el 1992, la finalització dels cinturons (ronda de Dalt i ronda del Litoral)^[7] que ressegueixen bona part dels límits comarcals permeté incrementar la mobilitat intercomarcal i intracomarcal, i estructurar en part el territori, ja que delimiten el que és la "ciutat real", és a dir, la conurbació barcelonina. L'any 2004 entraren en funcionament els nous tramvies: el Trambaix, que enllaça Barcelona amb les localitats de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí i el Trambesòs, que connecta Barcelona amb Sant Adrià de Besòs. Aquest mateix any s'inaugurà la segona fase del Parc Fluvial del Besòs, en els termes municipals de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Aquest parc és en l'actualitat la zona verda més gran de l'àrea metropolitana. El port de Barcelona^[8] és un dels més importants de la Mediterrània. El Barcelonès és majoritàriament edificat. La serra de Collserola, declarada parc urbà el 1987, ocupa el 12% (1.725 ha) de la comarca i és la zona verda més important.

Els serveis

Torre WorldTrade Center de Barcelona

La comarca ha esdevingut un dels centres de serveis capdavanters de l'estat espanyol i fins i tot de la Mediterrània. L'existència del port de Barcelona i de l'aeroport (encara que aquest es trobi al Baix Llobregat), amb les seves infraestructures associades, atorga al Barcelonès un paper destacat en el transport i en la logística internacionals. D'altra banda, la comarca ha esdevingut una de les principals destinacions de negocis d'àmbit europeu, amb instal·lacions com el Centre Internacional de Negocis de Badalona i el WorldTrade Center de Barcelona.^[9] Ha esdevingut també centre de fires, salons i congressos amb projecció internacional, que se celebren en bona parta als recintes de Barcelona (Montjuïc) i de l'Hospìtalet de Llobregat (Montjuïc-2), situat al nou districte econòmic Granvia L'H.

La important atracció de Barcelona ha comportat un increment als altres municipis de la comarca, dels equipaments dedicats al turisme. Altres equipaments turístics comarcals són els ports esportius de Sant Adrià de Besòs i de Badalona.^[10]

La cultura

Poblat ibèric de Puig Castellar: excavacions

Dins l'àmbit dels equipaments culturals cal dstacar l'ampliació del Museu d'Història de l'Hospitalet^[11] amb la sala Alexandre Cirici i la Masia de Can Riera; la incorporació de la gestió del jaciment ibèric de Puig Castellar feta pel Museu Torre Balldovina (creat el 1986) de Santa Coloma; la restauració i reobertura del teatre Zorrilla de Badalona^[12], la inaguració del Teatre Joventut de l'Hospitalet, i l'obertura de la Biblioteca Central de Santa Coloma^[13] en un edifici modern (2001) i la de l'Hospitalet de Llobregat, que forma part del Centre Cultural Tecla Sala.

Dels diversos centres d'aquests tipus creats a partir de la dècada dels vuitanta destaquen Can Canyadó, Can Cabanés i la Torre Mena (Badalona), el centre Rafael Barradas i el centre Cultural Tecla Sala (l'Hospitalet)^[14] i el Centre Cultural de Cal Sisteré (Santa Coloma). La xarxa de centres cívics és significatica a Badalona (10 centres), i també a l'Hospitalet i a Sant Adrià de Besòs (4 centres).

Galeria d'imatges

Platja de Badalona

Sant Adrià del Besós

Barcelona des del Tibidabo

Referències

Municipis del Barcelonès

Badalona · Barcelona · l'Hospitalet de Llobregat · Sant Adrià de Besòs · Santa Coloma de Gramenet Comarques de Catalunya Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència

	Multillicència CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles: Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL: Free Documentation License) de la Free Software Foundation, tal com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU FDL 1.1 o la GNU FDL 1.2 o la GNU FDL 1.3, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU FDL que publiqui la FSF; sense Seccions invariables, sense Textos en la portada i sense Textos en la Contraportada. Llicència Pública General de GNU (GNU GPL: General Public License) de la Free Software Foundation (FSF), tal i com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU GPL 1.0 o la GNU GPL 2.0 o la GNU GPL 3.0, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU GPL que publiqui la FSF. Llicència Reconeixement-CompartirIgual Genèrica (Generic) (adaptada) (CC BY-SA) de Creative Commons, tal com està publicada per Creative Commons (CC) (http://creativecommons.org/), bé la CC BY-SA 1.0 genèrica o la CC BY-SA 2.0 genèrica o la CC BY-SA 2.5 genèrica o la CC BY-SA 3.0 genèrica, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la llicència «Reconeixement-CompartirIgual» que publiqui Creative Commons

Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Barcelonès | Articles en català | Àrea Metropolitana de Barcelona