| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
 CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Garraf (català)
De Epistemowikia
|
L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat. |
|
|
| Comarca del Garraf | |
| |
| Passeig marítim de Vilanova i la Geltrú | |
| Localització | |
| |
| Localització del Garraf dins el mapa de Catalunya | |
| Estat: |  Espanya
|
| * Autonomia |  Catalunya
|
| * Província | Barcelona |
| * Àmbit o Regió | Metropolità |
| Capital | Vilanova i la Geltrú |
| Gentilici | Garrafenc, Garrafenca |
| Població | 144.657 hab. |
| Densitat | 780,7 hab/km² |
| Superfície | 185,3 km² |
| Coordenades | 41° 15′ 26″ N, 1° 47′ 21″ E |
| Municipis | 6 |
| Web | www.ccgarraf.cat |
El Garraf és la segona comarca més petita de Catalunya. Ocupa una franja litoral estreta, que s'estén des de l'inici de la platja de les Botigues fins al termenal entre Cubelles i Cunit, i és accidentada pel massís de Garraf (Serralada Litoral).
Juntament amb el Baix Penedès i l'Alt Penedès, forma part de la comarca històrica i natural del Penedès. Tot i que l'any 1987 es restablí el territori comarcal segons la divisió administrativa establerta el 1936, tres anys més tard se'n segregaren els municipis de Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls, els quals passaren a formar part de l'Alt Penedès.[2]
Tabla de contenidos |
El clima
El clima és suau; la temperatura mitjana anual és de 16,6°C a Vilanova i la Geltrú (la mitjana màxima és pel juliol, amb 30,2°C, i la mínima pel gener, amb 3,2°C). La pluviositat mitjana anual és de 533 mm (amb una variació de 782 a 319 mm) i els mesos més plujosos són l'abril i el setembre, mentre que els més eixuts són el desembre i el gener.
La vegetació
Les costes de Garraf, orientades cap al sud i constituïdes per roques permeables, que fan que l'aigua de pluja no pugui ésser gaire aprofitada per la vegetació, són, juntament amb llur prolongació, inclosa dins la comarca del Baix Llobregat, la posició més avançada cap al nord dels paisatges mediterranis meridionals dominats, en estat natural, per la màquia de garric i margalló. El càrritx (Ampelodesma mauritanicum),
Les comunicacions
Les vies de comunicació principals segueixen el litoral: la carretera, acabada de construir el 1879 damunt l'antic i perillós camí de les Costes, i la via del ferrocarril, obra impulsada per Francesc Gumà i Ferran i inaugurada el 1881. A la dècada de 1990 es construí l'autopista C-32, batejada amb el nom d'Autopista Pau Casals, i coneguda pels diversos túnels que travessen el massís de Garraf. Aquesta autopista uneix Barcelona amb el Vendrell, on enllaça amb la AP-7. Hi ha, a més, una xarxa de carreteres comarcals, la més transitada de les quals és la de Vilanova a Vilafranca i a Igualada.
La història
El territori del Garraf fou inclòs, des del s XIII o XIV, en la vegueria de Vilafranca del Penedès, i a partir del decret de Nova Planta (1716), al corregiment del mateix nom. Poc temps abans d'aquesta data, tanmateix, una part de la zona costanera (termes de Vilanova i la Geltrú i de Cubelles) fou incorporada a la vegueria de Tarragona. En la divisió provincial del 1833 el Garraf restà dins la província de Barcelona, dins la qual formà el partit judicial de Vilanova i la Geltrú. El límit del partit judicial fou pres com a línia de demarcació de la comarca establerta per la Generalitat de Catalunya el 1936. Així, el Garraf romangué compost pels municipis de Canyelles de Garraf, Castellet i la Gornal, Cubelles, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. La nova divisió territorial del 1990 n'alterà la distribució i Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls s'incorporaren a la comarca de l'Alt Penedès.[4]
La demografia
La comarca del Garraf és actualment la de més població absoluta i relativa de totes les tres comarques del Penedès. El 1998 se censaren 96.032 h i el 2001 la població era de 108.194 h, amb una densitat de 588 h/km².
El cens s'incrementà en 12.162 h en el període 1998-2001. El saldo vegetatiu fou del 2%, el saldo migratori, del 30,5% i el creixement total de la població, del 32,5%. Tots els municipis de la comarca augmentaren el seu cens en aquest període. Canyelles passà de 1.534 h el 1998 a 2.158 h el 2001; Cubelles, de 5.390 h a 7.326 h; Olivella, de 1.051 h a 1.453 h; Sant Pere de Ribes, de 20.213 h a 23.134 h; Sitges, de 17.600 h a 19.893 h, i Vilanova i la Geltrú, de 50.244 h a 54.230 h. El cap comarcal, Vilanova i la Geltrú, aplegava el 50,1% de la població de la comarca. Els altres dos nuclis més poblats, Sant Pere de Ribes i Sitges, en concentraven el 39,8% del total. En general, la comarca presentava una estructura de població força madura, el 15% del cens tenia menys de 15 anys, el 70,1% era població adulta i el 14,9% sobrepassava els 65 anys.
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| 103.467 | 107.147 | 111.816 | 117.436 | 122.229 | 127.928 | 133.117 | 136.328 | 140.412 | 143.066 | 144.657 |
Els serveis
El Garraf és una comarca amb una gran implantació de les activitats relacionades amb el sector terciari. Els subsector amb un major creixement és el de l'hoteleria. L'obertura del centre Vila Lauren[6] ha augmentat l'oferta d'oci a la capital. A la dècada del 1990 es promogueren, a més, diverses fires, com la Fira de Novembre,[7] l'anomenada Galàctica-Fira d'Invents i Noves Patents,[8] la Fira del Vehícle d'Ocasió[9] i Motoclàssic, totes elles a Vilanova i la Geltrú i la Fira d'Etiquetatge i Comerç en Català, que se celebra a Sant Pere de Ribes. La comarca té una important oferta d'allotjaments adreçada majoritàriament al turisme de sol i platja.
La cultura
L'oferta cultural és àmplia i es concentra a la capital i als municipis de Sant Pere de Ribes, Sitges i Cubelles. Els museus de més recent creació són Charlie Rivel Hall, a Cubelles,[10], en honor al seu fill il·lustre, Charlie Rivel, i el Museu del Ferrocarril, a Vilanova i la Geltrú. El 2002 s'inagurà un centre d'art a la masia de Vallgrassa,[11] situada a l'interior del Parc del Garraf. La Biblioteca-Museu Victor Balaguer,[12] la més important de Catalunya en documentació del segle XIX, s'expandí, traspassant una part del seu fons a la Biblioteca Joan Oliva i Milà[13] i ocupà la Casa del Marqués de Castrofuerte, a Vilanova i la Geltrú.[14]
Les manifestacions artístiques tenen igualment un important paper en el teixit cultural de la comarca. A més del tradicional Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges,[15] a Vilanova i la Geltrú se celebra la Fira Trapezzi,[16] una fira internacional del món del circ.
Galeria d'imatges
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Referències
- ↑ La Fura Què en fem, del Penedès? Ramon Arnabat (Historiador)
- ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 255-259 ISBN: 84-412-1412-3
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 11, p. 480-481 enciclopèdia.cat
- ↑ enciclopèdia.cat El Garraf
- ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
- ↑ Vila Lauren, Centre Comercial i d'Oci
- ↑ Fira de Novembre a Vilanova i la Geltru
- ↑ Galàctica-Fira d'Invents i Noves Patents
- ↑ Fira del Vehícle d'Ocasió
- ↑ Charlie Rivel Hall
- ↑ Centre d'art a la masia de Vallgrassa
- ↑ Biblioteca-Museu Victor Balaguer
- ↑ Biblioteca Joan Oliva i Milà
- ↑ Casa del Marqués de Castrofuerte
- ↑ Festival Internacional de Cinema Fantàstic
- ↑ Fira Trapezzi
- ↑ Neàpolis
| Municipis del Garraf | ||
|
Canyelles · Cubelles · Olivella · Sant Pere de Ribes · Sitges · Vilanova i la Geltrú
|
Llicència
  | |
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:
| |
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Garraf | Articles en català | Àrea Metropolitana de Barcelona
