| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
 CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Les Borges Blanques
De Epistemowikia
|
|
| Municipi de les Borges Blanques | |
| |
| Monument al pagès, municipi de les Borges Blanques | |
| Localització | |
| |
| Situació de les Borges Blanques respecte les Garrigues | |
| Estat: |  Espanya
|
| * Autonomia |  Catalunya
|
| * Província | Lleida |
| * Àmbit o Regió | Ponent |
| Comarca | Garrigues |
| Gentilici | Borgenc, borgenca |
| Població (2010) | 6.049 hab. |
| Densitat | 98,3 hab/km² |
| Superfície | 61,6 km² |
| Altitud | 350 msnm |
| Coordenades | 41° 31′ 21″ N, 0° 52′ 13″ E |
| Còdi postal | 25400 |
| Festa Major | El primer diumenge de setembre |
| Web | lesborgesblanques.cat |
Amb Tàrrega, Mollerussa i Lleida, les Borges Blanques és un dels quatre centres neuràlgics de l'extensa regió agrícola de ponent regada pel canal d'Urgell.
El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,6 km² d'extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues. Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues al sud-oest, l'Albi i Vinaixa al sud-est, la Floresta a l'est, Arbeca al nord-est, Puiggròs al nord i Juneda al nord i a l'oest).
Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l'únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l'enclavament del Masroig, de poblament disseminat. Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d'abundants pedreres de materials calcaris sembla confirmar que al nom de les Borges -degut al del castell- s'afegí el determinatiu de Blanques després de la repoblació del lloc.[1]
Tabla de contenidos |
Les comunicacions
El municipi de les Borges Blanques centra una complexa xarxa de comunicacions. La carretera estatal N-240 travessa el terme, tot vorejant la ciutat, en direcció sud-est, nord-oest, així com l'anomenada autopista de l'Ebre AP-2 (amb un accés que comunica amb les Borges) corre gairebé paral·lela uns 2 km a la seva esquerra. La carretera procedent de Flix i que enllaça amb la N-II a Bellpuig d'Urgell, travessa el sector septentrional del terme i voreja la ciutat. Les carreteres locals més importants són les que comuniquen les Borges Blanques amb l'Espluga Calba i Tarrés, amb Cervià de les Garrigues i amb Mollerussa.
Totes aquestes carreteres es troben a la ciutat, llevat de l'autopista. Malgrat la presència d'eixos viaris importants, les Borges Blanques no es presenta com un centre actiu de comunicacions respecte de la resta del Principat, encara que sí que ho és amb relació a les Garrigues. Les Borges té estació ferroviària al nord de la ciutat, en la qual tenen parada dues línies: la de Barcelona-Valls-Lleida i la de Barcelona-Lleida-Saragossa. Pel terme municipal de les Borges Blanques hi passa el tren d'alta velocitat Lleida-Barcelona.
[2]
Demografia
Situada en un eix econòmic poc dinàmic i dins d'una comarca amb una forta tendència al despoblament, el creixement de les Borges Blanques està molt vinculat al despoblament general. Aquest creixement, però, ha esdevingut cada vegada més feble. Aquest fet és atribuïble tant a la baixa natalitat com a la disminució del factor migratori intracomarcal i a l'elevació de la migració vers altres punts del Principat, principalment cap a la ciutat de Lleida.
L'emigració mai no ha estat gaire important, com ho demostra el fet que els anys en què Catalunya va tenir el màxim de migracions provinents de la resta de l'estat (els anys seixanta i setanta) la població de les Borges Blanques va davallar. Altrament, a partir de la fi del segle XX les Borges Blanques experimentà un notable creixement demogràfic, a causa sobretot de la immigració. El cap comarcal de les Garrigues concentra el 27,7% de la població total i, és dels pocs que ha patit un, moderat, augment demogràfic.[3]
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| 5.212 | 5.284 | 5.313 | 5.365 | 5.425 | 5.519 | 5.606 | 5.734 | 5.942 | 6.058 | 6.049 |
El comerç
La vitalitat de centres terciaris propers, com Mollerussa i Lleida, atreu gran part de la influència comercial i de serveis potencials de les Borges Blanques sobre els municipis de les Garrigues. Predomina el comerç al detall, que correspon principalment al sector alimentari, químic i del tèxtil. Com a capital de comarca té diverses entitats administratives, entre les quals es troba el Consell Comarcal de les Garrigues.
La cultura i el folklore
La vida associativa de la població és francament important, amb un bon nombre d'entitats musicals i folklòriques, d'animació popular, culturals i esportives[5] (a la localitat hi ha l'únic centre excursionista de la comarca, el Centre Excursionista Borges-Garrigues,[6] fundat el 1982).
El 1993 es va inaugurar el Museu d'Arqueologia, instal·lat en una de les dependències de l'ajuntament,[7] que mostra algunes de les troballes de la comarca des del neolític fins a l'època romana, a les Borgues Blanques hom i troba també el Centre d'Interpretació de les Garrigues,[8] i el Parc Temàtic de l'Oli,[9] que és situat en una masia del segle XIII, obrí les portes al públic el 1998, i mostra els diferents processos de l'elaboració de l'oli. De les restes arqueològiques destaquen els poblats ibèrics dels Turons de la Bassa de la Torra i de Sant Jordi, i la balma de les Roques Guàrdies, on el 1985 foren descobertes pintures rupestres.[10]
A més del Mercat de la Ganga,[11] dins la ja tradicional Fira de les Garrigues,
La Trobada de Gegants de les Borges ja és festa popular d'interès cultural.[13] Cada any, per la Festa Major, hi fan cap gegants d'arreu del Principat. Adquirí tanta volada que fou declarada d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
La Festa Major té lloc en honor del Santíssim i és molt típic per aquestes dates fer un postre típic de la Vila: les orelletes. Durant aquesta festa se celebra la Cursa Nàutica de les Basses del Terrall, que consisteix a fer un recorregut amb vaixells construïts pels mateixos participants, abillats amb diferents disfresses. També cal destacar l'aplec a l'ermita de Sant Cristòfol[14] (el dissabte més proper al 10 de juliol) i, sobretot, la festa que es fa el 6 d'agost a l'ermita de Sant Salvador,[15] amb motiu de la qual se celebren un seguit d'actes lúdics i festius, com el mercat de la Ganga.
Recepta de les Orelletes de Tarragona
| Orelletes de Tarragona | |
| |
| ' | |
| Categoria: | Postres |
|---|---|
| Raciones: | Per a 4 persones |
| Tiempo: | 1/4 de hora, més o menys |
| Dificultad: | Baixa |
| Web: | Recepta online |
Orelletes de Tarragona
- 1/2 quilo de farina extra
- 100 grs. de sucre
- 3 ous
- 1 cullereta de cafè, plena de llevat en pols
- 1 copeta de licor, plena d'anís
- Ratlladura de llimona
- 1 got d'aigua ple de llet
- 1/2 litre d'oli fi
Preparació
Pastarem junts la farina, el sucre (en guardarem una mica per empolvorar les orelles), els ous, el llevat, ratlladura de llimona i la llet. Estendrem aquesta massa amb el corró fent porcions d'uns 25 grams de pes que aplanarem fins aconseguir que sigui com uns uns petits discos. Posarem l'oli al foc i quan estigui roent, els traurem i, un cop escorreguts, els tirarem el sucre.
Bibliografia
- Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. ISBN: 84-412-1412-3
- Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL: "La pintura rupestre de les Borges Blanques. Art prehistòric i Art contemporani", Conferències i Relats. 800 Aniversari de les Borges Blanques, les Borges Blanques, 2006, pp. 13-21.
- Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO: L´Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida, 2007, (ISBN 978-84-9779-593-7)
Referències
- ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 270-271 ISBN: 84-412-1412-3
- ↑ enciclopèdia.cat Les Borges Blanques
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 5, p. 226-227 enciclopèdia.cat
- ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
- ↑ Entitats cíviques de les Borges Blanques
- ↑ Centre Excursionista Borges-Garrigues
- ↑ Museu d'Arqueologia de les Borges Blanques
- ↑ Centre d'Interpretació de les Garrigues
- ↑ La cultura de l'oli - Ajuntament de les Borges Blanques
- ↑ Roques Guàrdies i Patrimoni arqueològic de les Borges Blanques
- ↑ Mercats de les Borges Blanques
- ↑ Fira de l’Oli de les Garrigues
- ↑ La Trobada de Gegants de les Borges ja és festa popular d'interès cultural
- ↑ Parc de la Font Vella
- ↑ L'Ermita de Sant Salvador
Llicència
  | |
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:
| |
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Garrigues | Articles en català
