Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALA → ALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Lleida

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Lérida.

Municipi de Lleida
La Seu Vella domina tota la ciutat de Lleida des dalt del turó
Localització
Localització del municipi de Lleida dins el mapa del Segrià
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Lleida
* Àmbit o Regió Terres de Ponent
Comarca Segrià
Gentilici Lleidatà, lleidatana
Població (2010) 137.387 hab.
Densitat 647,1 hab/km²
Superfície 212,3 km²
Altitud 155 msnm
Coordenades 41° 37′ 12″ N, 0° 37′ 33″ E
Còdi postal Feu la consulta aquí
Festa Major Sant Anastasi, l'11 de Maig
Web www.paeria.cat
Lleida és una ciutat situada a la depressió central, capital de la comarca del Segrià, de la província de Lleida, cap del partit judicial i seu del Bisbat de Lleida. És el municipi més extens de la comarca i el centre econòmic, demogràfic i cultural. El seu territori s'allarga des de l'est del Segrià fins al nord-oest. A més de la ciutat, el terme municipal inclou els antics pobles de Sucs, Suquets i Raimat, les barriades exteriors de Llívia, els Magraners i la Bordeta, algunes urbanitzacions com la Sardera Alta i Baixa, i diversos sectors de poblament disseminat a les partides de l'horta periurbana. Això fa que el municipi de Lleida compti amb 137.387 habitants (2010), i sigui el setè de Catalunya per població.

Històricament, la ciutat ha fet de centre de serveis a les terres de ponent de Catalunya i també a les comarques aragoneses properes. El seu creixement ha generat una relació cada vegada més intensa amb els municipis veïns, on han anat a viure molts lleidatans i on s'han traslladat algunes empreses.

La ciutat és al voltant d'un turó esglaonat situat a la vora del riu Segre. Aquest turó és conegut com el Turó de la Seu, on es troba la Seu Vella. Se situa a 154,65 msnm (al pòrtic de la Seu Nova) i dista 151 km de Barcelona i 140 de Saragossa.[1]

Tabla de contenidos

Nom històric

Lidirda i Litirta són sengles noms d'una ciutat ibèrica que correspon a l'actual Lleida. D'altra banda Ilerda és el nom que els romans van donar a Lleida.

La població

La tendència demogràfica de Lleida ha estat de creixement zero des de la meitat dels anys vuitanta; a excepció del quinquenni 1986-91, en què augmentà el 4%, la ciutat es manté en la mateixa proporció respecte a la comarca fins a l'inici del segle XXI. En el període 2001-03 l'increment de població va ser del 5,2%. Aquest augment és degut fonamentalment a la inmigració comarcal i de ponent, i a les noves onades migratòries d'estrangers, sobretot africans i
La cèntrica Rambla Ferran amb l'estació Lleida-Pirineus al fons
La cèntrica Rambla Ferran amb l'estació Lleida-Pirineus al fons
sud-americans, que el 2000 eren el 4% de la població del municipi. La major part dels inmigrants es concentren al Centre Històric, als barris dels Príncep de Viana-Clot de les Granotes i al de la Universitat.

Els barris més poblats de la ciutat són els de la Universitat i Mariola, el de Príncep de Viana-Clot de les Granotes, Pardinyes, el Cappont i el Centre Històric. Els menys poblats són els de les partides de l'horta, com Llívia i Butsènit o Raimat i Sucs i alguns centrals o de nova promoció com el de la Rambla de Ferran-Estació i el Joc de la Bola.[2]

El clima

El riu Segre al seu pas per Lleida
El riu Segre al seu pas per Lleida

Situada la ciutat a 41° 37´ N, entre les terres semidesèrtiques d'Aragó i la Catalunya mediterrània, el seu clima és continental i àrid, part integrant de la vall de l'Ebre. Per això el seu règim pluviomètric és escàs. Entre el 1915 i el 1960, la precipitació anual a vegades amb prou feines arribà als 200 mm, bé que d'un període a l'altre, entre anualitats plujoses i seques, de vegades superà els 300 mm (la clapa lleidatana és la de més escassa pluviositat de Catalunya). Pel que fa a les temperatures observades en els darrers trenta anys, han oscil·lat entre la mitjana anual de 13,7°C l'any 1941, de 16,4° l'any 1950 i de 14,5° el 1970. Les temperatures mínimes més baixes correspongueren a -8,2° al gener del 1954, i en aquest període les temperatures màximes superiors no superaren els 38°C. Altrament, una característica del clima lleidatà és la boira, conseqüència de la seva situació en la fondalada del Segre.[3]

Serveis i turisme

La Universitat de Lleida és la més antiga de la desapareguda Corona d'Aragó i Catalunya.
La Universitat de Lleida és la més antiga de la desapareguda Corona d'Aragó i Catalunya.

En aquest apartat és on realment s'aprecia que Lleida és el centre d'una gran àrea d'influència terciària, amb bona part de la població ocupada en el sector dels serveis. A nivell administratiu, a Lleida tenen delegacions diversos organismes ja siguin estatals o autonòmics, com la Diputació Provincial de Lleida,[4] el Consell Comarcal del Segrià[5] i la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat.[6]

L'ensenyament superior està representat per la Universitat de Lleida[7] on hi trobem: la facultat de Dret, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, la facultat de Lletres, la facultat de Medicina, la facultat de Ciències de l'Educació, l'Escola Universitària Politècnica i l'Escola Universitària d'Infermeria Santa Maria. Existeixen també diversos centres adscrits a la Universitat de Lleida, com ara l'Escola Universitària de Relacions Laborals, l'INEF i l'Escola Universitària de Treball Social o l'Escola Universitària de Turisme Terres de Lleida.

L'AVE a l'Estació de Lleida Pirineus.
L'AVE a l'Estació de Lleida Pirineus.

Actualment, Lleida compta amb una banda de música, la Banda Municipal de Lleida,[8] fundada l'any 1996. En l'actualitat la banda està formada per més de 60 músics. També compta amb la Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida,[9] que té com a seu l'Auditori Enric Granados de Lleida.[10]

Pel que fa al turisme, la condició de Lleida com a ciutat mitjana i ben comunicada l'ha convertit en una interessant ciutat de negocis, que compta amb un palau de congressos. L'ampliació del turisme de negocis, que es produí sobretot els darrers anys del segle XX, juntament amb les iniciatives encarades a atreure el turisme que busca de Lleida la cultura i monumentalitat, la gastronomia i l'oci, han potenciat aquest sector. L'arribada del tren d'Alta Velocitat (AVE) a Lleida també ha estat un important revulsiu en aquest sentit.

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
112.194 113.040 115.000 118.035 119.935 124.709 125.677 127.314 131.731 135.919 137.387
INE. Instituto Nacional de Estadística[11]

Lleidatans il·lustres

Enric Granados i Campiña.
Enric Granados i Campiña.
  • Samuel Gili i Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976), gramàtic català.
  • Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004), bioquímic.
  • Jaume Balagueró i Bernat (Lleida, 1968), director de cine.

Esportistes

  • Albert Costa i Casals (Lleida, 1975), tennista, campió al Torneig de Roland Garros del 2002.
  • Sergi Escobar (Lleida, 1974), ciclista, campió del món en Persecució Individual a Melbourne el 2004.
  • Saúl Craviotto Rivero (Lleida, 1984), piragüista, medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín el 2008.
  • Araceli Segarra i Roca (Lleida, 1970), model i alpinista, medalla de bronze de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports en 1997.

Músics

  • Enric Granados i Campiña (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor i pianista català.
  • Ricard Viñes i Roda (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), pianista i compositor de fama mundial.

Poetes i Escriptors

  • Màrius Torres i Pereña (Lleida, 1910 - Puigdolena, 1942), poeta català.
  • Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 1923), és un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.
  • Cèlia Vinyes i Olivella (Lleida, 1915 - Almería, 1954), escriptora.
  • Manuel del Palacio i Simó (Lleida, 1831 - Madrid, 1906), periodista i poeta satíric.
  • Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940), escriptor, poeta i crític.

Polítics

  • Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.
  • Landelino Lavilla i Alsina (Lleida, 1934), polític i jurista català, Ministre de Justícia (1977-1979), i President del Congrés dels Diputats (1979-1982).

Referències

Llicència




Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:


Obtenido de "http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Lleida"
Herramientas personales