Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Manresa (català)

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Manresa.

Municipi de Manresa
La Seu de Manresa
Localització
Localització de Manresa dins el mapa del Bages
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Barcelona
* Àmbit o Regió Comarques centrals
Comarca Bages
Gentilici Manresà, manresana
Població (2010) 76.209 hab.
Densitat 1.829,7 hab/km²
Superfície 41,6 km²
Altitud 238 msnm
Coordenades 41° 43′ 46″ N, 1° 49′ 38″ E
Còdi postal Del 08241 al 08243
Festa Major Darrer cap de setmana d'agost
Web www.ajmanresa.cat
La ciutat de Manresa és alhora la capital de la comarca del Bages. Es troba situada a l'extrem meridional del pla de Bages, al marge esquerre del Cardener i prop de la confluència amb el Llobregat.

És un nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'eix del Llobregat i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país.

La seva influència depassa l'àmbit estrictament comarcal i la ciutat constitueix, juntament amb Vic i Igualada, el pol d'activitat de la Catalunya Central, jugant sempre al llarg de la història un paper destacat en la l'organització d'aquest territori del Principat. Manresa és just al cor de Catalunya, ja que si es mira en un mapa, es troba que és situada al bell mig, a prop del centre de Catalunya (el centre geogràfic és el Santuari de Pinós, a prop i al nord-oest de Manresa).[1]


Tabla de contenidos

Entitats de població

A més de la ciutat de Manresa, el terme comprèn un nombre important d'entitats de població. Entre les partides cal esmentar: el Colomer (494 h el 2001), els Comdals, les Ferreres (98 h el 2001), l'Oller (25 h el 2001) i el Poal (150 h el 2001). Entre les caseries i els sectors destaquen la fàbrica dels Polvorers i la Fàbrica Vermella, Vistalegre, els Trullols, el Camí del Suanya (47 h el 2001), el Mas d'en Pla (109 h el 2001), el Mas d'en Roca (93 h el 2001), les Marcetes, el Mas Terrós (69 h el 2001) i la Plana del Pont Nou (152 h el 2001). De major importància són els ravals i barris perifèrics que anaren sorgint, alguns dels quals, al llarg de la dècada dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Cal destacar el Guix (303 h el 2001), Viladordis, el Xup (222 h el 2001), Sant Pau (480 h el 2001), Santa Caterina (292 h el 2001), la Guia, Miralpeix, Sol i Aire, Bella Vista, la Catalana, Tres Creus, la Carretera d'Igualada, la Pujada Roja, la Parada, les Cots, el Grau i el Pont de Vilomara (46 h el 2001).[2]

Clima i pluviometria

Paràmetres gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes, ºС 3,9 5,7 9,8 12,3 16,3 20,6 23,5 23,0 20,2 14,6 8,3 4,6 13,6
Pluja, mm 28 32 46 52 68 63 30 54 83 62 53 48 619

Equipaments i cultura

Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa.
Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa.

L'ensenyament superior, impulsat sobretot a partir de la dècada dels noranta, es troba unificat en el Campus Universitari de la Catalunya Central, definit a l'entorn de l'Escola Universitària Politècnica de Manresa. Les primeres incorporacions d'equipaments universitaris han estat el Centre Tecnològic de Manresa, a l'antic escorxador, i la Fundació Universitària del Bages (FUB). Actualment Manresa acull l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM); la Fundació Universitària del Bages, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); l'Escola Universitària de Turisme de Manresa, depenent de la Universitat de Lleida; el Centre Tecnològic de Manresa, resultant d'un projecte de col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consell Tecnològic del Bages, i el centre de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Biblioteca del Casino de Manresa.
Biblioteca del Casino de Manresa.

Dels quatre museus manresans, un fou creat a la darrera dècada del segle XX, el Museu de la Tècnica de Manresa (1992), integrat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L'any 1999 entrà en servei el nou Arxiu Històric Comarcal i la Biblioteca del Casino, i un any després s'obrí al públic la Fundació Josep Mestres Cabanes.[3]

Atenció sanitària

A la ciutat s'ubiquen els centres hospitalaris de referència de la comarca. Per l'atenció d'aguts, Manresa disposa de l'Hospital de Sant Joan de Déu, (veure més avall) en qualitat d'hospital general, el Centre Hospitalari i la Clinica de Sant Josep, mentre que el CSAM és l'encarregat d'atendre la Salut Mental. Tots ells es troben integrats dins la Xarxa Assistencial de Manresa, ALTHAIA, responsable també dels diversos centres d'Atenció Primària repartits per la ciutat. D'altra banda l'Hospital de Sant Andreu proporciona l'atenció sociosanitària a través de la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM).

El nou hospital

Hospital de Sant Joan de Déu.
Hospital de Sant Joan de Déu.

La Fundació Althaia ja ha fet realitat la primera fase del projecte de construcció d’un gran hospital a la Catalunya Central que permetrà concentrar en un sol edifici tots els serveis i l’activitat que ara es dóna al Centre Hospitalari i a l’Hospital de Sant Joan de Déu. (A l'esquerra de la fotografía es veu la primera fase ja finalitzada). Això ha estat possible gràcies al finançament del departament de Salut de la Generalitat, que ha representat una inversió de 21,5 milions d’euros. El cost final d'aquest ambiciós projecte es preveu en uns 69 milions d’euros.[4] Aquestes són les novetats i millores que ha representat l'execució d'aquesta primera fase:

Urgències

  • Es duplica l'espai actual.
  • Atenció integral a les urgències en àrees diferenciades segons el nivell de gravetat.

Consultes externes

  • Gairebé es duplica l'espai actual.
  • Acessos directes i independents des del carrer.
  • Consultes més espaioses i amb llum natural.

Diagnòstic per la imatge

  • Es duplica l'espai actual.
  • Incorporació de noves tecnologies.

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
63.742 63.929 65.440 67.269 68.505 70.343 71.772 73.140 75.053 76.558 76.209
idescat. Base de dades de municipis i comarques[5]

Fires i festes

Un nan capgròs a la Festa Major.
Un nan capgròs a la Festa Major.

Hivern

Primavera

Estiu

Tardor


Galeria d'imatges

Referències

  1. Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm I, p. 112-113, ISBN: 84-412-1412-3
  2. enciclopèdia.cat Manresa
  3. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 14, p. 336-338 enciclopèdia.cat
  4. ALTAHIA, Xarxa Assistencial de Manresa
  5. idescat. Base de dades de municipis i comarques

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales