| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Nacionalismo catalán
De Epistemowikia
El nacionalismo en Cataluña nació a finales del siglo XIX, tras apoyar a las causas carlistas.
Está basado en su "historia" de revueltas contra el poder central.
Tabla de contenidos |
Objetivos
- Creación de una república independiente de los Países Catalanes (de España Cataluña, Comunidad Valenciana, Islas Baleares, y la Franja en Aragón, y de Francia el Rosellón).
- Imposición del idioma catalán, y la anulación de los demás (aranés, español, francés e inmigrantes).
- Visión catalanista de la historia.
- Participación de Cataluña, en deportes, concurso de belleza y música como nación soberana.
- Miss i Mister Nació Catalana desde 2006
Prensa propia: Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El Periódico, El 9 Nou, El Punt, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 y Segre.
En 1911 Antonio Rovira Virgili escribe "El nacionalismo catalán".
En noviembre de 2009, 2 mezquitas en Manlleu apoyando las consultas pro-independencia[1]
Asociación de Municipios para la Independencia (AMI), presidida por Josep Maria Vila d'Abadal (UDC)[2]
Assemblea Nacional Catalana (ANC), desde 2011
Partidos
- Unió Catalanista (1891-1936)
- Centre Nacional Català (1899-1901)
- Lliga Regionalista (1901-1936)
- Acció Catalana (1922-1931)
- Acció Republicana de Catalunya (1930-1931)
- Acció Catalana Republicana (1931-1939)
- Acció Republicana de Catalunya (1930-1931)
- Acció Catalana (1922-1931)
- Lliga Regionalista (1901-1936)
- Centre Nacional Català (1899-1901)
- Nosaltres Sols! (1916-1936)
- Estat Català desde 1922
- Partit Comunista Català (1928-1930)
- Bloque Obrero y Campesino (1930-1936)
- Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936-1987)
- Partit del Treball de Catalunya (1968-1980)
- Bloc Català dels Treballadors (1978-1979)
- Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (1979-1981)--CDC
- Bloc Català dels Treballadors (1978-1979)
- Partido de los Comunistas de Cataluña desde 1982
- Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu desde 1997
- Partit del Treball de Catalunya (1968-1980)
- Moviment Socialista de Catalunya (1945-1974)
- Convergència Socialista de Catalunya (1974-1976)
- Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (1974-1978)
- Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936-1987)
- Bloque Obrero y Campesino (1930-1936)
- Estat Català-Partit Proletari (1932-1934)
- Partit Català Proletari (1934-1936)--PSUC
- Partit Comunista Català (1928-1930)
- Unió Socialista de Catalunya (1923-1936)--PSUC
- Federació Comunista Catalanobalear (1924-1930)--BOC
- Unió Democràtica de Catalunya (1931-1980)
- Convergència i Unió desde 1978
- Esquerra Republicana de Catalunya desde 1932
- Partit Nacionalista Català (1932-1936)
- Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (1933-1936)--ERC
- Esquerra Democràtica de Catalunya (1975-1978)--CDC
- Partit per la Independència (1996-1999)--CDC
- Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (1985-1987)
- Iniciativa per Catalunya Verds desde 1987
- Front Nacional de Catalunya (1940-1982)
- Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans desde 1968
- Esquerra Catalana dels Treballadors (1972-1981)
- Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional (1974-1979)
- Independentistes dels Països Catalans (1979-1984)
- Moviment de Defensa de la Terra (1984-1987)
- Independentistes dels Països Catalans (1979-1984)
- Partit Popular de Catalunya (1973-1976)
- Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans desde 1968
- Terra Lliure (1978-1995)--ERC
- Exèrcit Popular Català (1979-1979)
- Convergència Democràtica de Catalunya 1978-1980)--CiU
- Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976-1978)
- Partido de los Socialistas de Cataluña desde 1978, sección del PSOE
- Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (1981-1993)
- Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (1991-1993)
- Assemblea d'Unitat Popular (1993-1996)
- Plataforma per la Unitat d'Acció (1996-2000)
- Assemblea d'Unitat Popular (1993-1996)
- Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (1991-1993)
- Partit Republicà Català desde 2006
- Solidaritat Catalana per la Independència desde 2010
- Convergència Democràtica de la Franja [1], desde 2009
- Solidaritat per la Independència desde 2010
- Entesa Catalana de Progrès
- Nacionalistes d'Esquerra (1980-1985)
- Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (1985-1987)
- Moviment d'Esquerra Nacionalista (1985-1993)
- Els Verds - Confederació Ecologista de Catalunya (1993-1998)
- Els Verds-Opció Verda, desde 1998
- Els Verds - Confederació Ecologista de Catalunya (1993-1998)
Otros:
- Front d'Esquerres de Catalunya (1936)
- Candidatura d'Unitat Popular, desde 1986
- Unió de l'Esquerra Catalana (1986-1987)
- Esquerra Unida de les Illes Balears (1996-2010)
- Esquerra Alternativa i Verda desde 2010
- Esquerra Unida i Alternativa desde 1998
- Negres Tempestes, desde 2005 [2], anarquistas
Juvenil
- Maulets (1988-2012)
- Arran, desde 2012
- Coordinadora de Asambleas de Jóvenes de la Izquierda Independentista (2002-2012)
El 11 de septiembre de 2012, bajo el lema "Catalunya, nuevo Estado de Europa", un millón y medio de personas, según la Guardia Urbana de Barcelona, y 600.000 según la Delegación del Gobierno en Cataluña, llenaron las calles del centro de Barcelona[3]
En Francia
- Acció Regionalista Catalana (1972-1973)
- Esquerra Catalana dels Treballadors (1972-1981)
- Organització Socialista d'Alliberament Nacional (1977-1979)
- Independentistes dels Països Catalans (1979-1984)
- Moviment de Defensa de la Terra [3], desde 1984
- Independentistes dels Països Catalans (1979-1984)
- Organització Socialista d'Alliberament Nacional (1977-1979)
- Unitat Catalana [4], desde 1986
- Bloc Català (23 de octubre de 2001-3 de diciembre de 2006)
- Convergence démocratique de Catalogne (3 de diciembre de 2006- Sección de CDC [5]
- ERC - Federación de Cataluña del Norte [6]
- Partit per Catalunya (1996-2001)
En Contra
- Historia: territorios pro-España hasta 1705, y posteriormente durante las tres guerras carlistas.
- Demografía: habitantes de lengua no catalana, en el Valle de Arán, españoles, franceses, inmigrantes, gitanos...
- Monarquía: herederos de la Corona de Aragón, así como apoyo durantes las tres guerras carlistas al absolutismo. Así como herederos de los borbones los cuales heredaron los derechos de la Generalitat les entregó en 1648.
- Ellos contra ellos: en su posición pro-catalán se olvidan de reinvidicar el Alguer en Cerdeña, y deberían excluir el Valle de Arán por ser occitanos. La Generalitat pidió ser parte de Francia en el siglo XVIII, tras la guerra una parte quedó en Francia, y ahora la piden.
Referencias
Licencia
|
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Nacionalismo catalán


