Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALA → ALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Noguera (català)

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Noguera.

Comarca de la Noguera
La serralada del Montsec vista des de la Vall d'Àger
Localització
Localització de la Noguera dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Terres de Ponent
* Àmbit o Regió Ponent
Capital Balaguer
Gentilici Noguerenc, noguerenca
Població 40.130 hab.
Densitat 22,5 hab/km²
Superfície 1.784,1 km²
Coordenades 41° 54′ 12″ N, 0° 56′ 0″ E
Municipis 30
Web www.ccnoguera.cat
La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya (representa un 5,56% de la superfície del Principat), tot i que en la seva delimitació actual abasta una àrea una mica més petita que la de la divisió territorial de Catalunya de 1936.

Situada a l'extrem septentrional del Pla de Lleida, la comarca de la Noguera presenta dues àrees de relleu ben diferenciades. L'Alta Noguera, on es localitzen les serres més exteriors dels Prepirineus, és força accidentada, sobretot a la part més occidental; on hi destaca la serra del Montsec. La Baixa Noguera, a la Depressió Central, és un sector de relleu planer que forma un espai continu amb la resta de la plana lleidatana. Aquesta marcada diferència territorial fa que la Noguera no es pugui interpretar com una comarca històricament articulada a l'entorn de Balaguer, la capital. Hom hi distingeix quatre subcomarques funcionals: a la plana, els municipis al voltant de Balaguer i els de la Ribera de Sió, articulats a l'entorn d'Agramunt (Urgell), i cap el sector muntanyós, les terres del Segre Mitjà (Alt Urgell) i els municipis de la serra del Montsec, amb el Pallars Jussà al nord.

L'any 1988 se segregaren de la Noguera els municipis de Bellvís, el Poal i Linyola, que s'integraren al Pla d'Urgell, i l'any 1990 la Portella i Alfarràs s'agregaren al Segrià. Amb aquestes modificacions administratives, la Noguera perdé 114 km² de superfície, per bé que continua essent la comarca més extensa de Catalunya. El 2002, el poble de Tiurana, colgat per les aigües del pantà de Rialb, fou construït en un espai proper.[1]

Tabla de contenidos

Els Aspres, nom històric

Segons explica el religiós jesuïta català, Pere Gil i Estalella (Reus, 1551 - Barcelona, 1622), autor de la primera geografia moderna de Catalunya, "Els Aspres" és el nom donat antigament a una comarca catalana centrada a Balaguer. Els límits d'aquella comarca que esmenta Pere Gil en el seu llibre són, aproximadament, els de l'actual comarca de la Noguera.

Geografia de Catalunya, "llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya". Aquest llibre fou escrit per Pere Gil el 1600 i restà inedit fins el 1949.[2]

La història

Pantà de Rialb al Pont de la Torra.
Pantà de Rialb al Pont de la Torra.
El territori que constitueix la Noguera correspon a la zona d'expansió del comtat d'Urgell per la línia del Segre: a mitjan s.XI el domini urgellès s'havia consolidat a les valls de Rialb, de Meià, d'Àger i de Santa Linya i a les rodalies de Ponts i d'Artesa, a l'empara de la barrera del Montsec, que tancava pel sud el comtat de Pallars, alhora que els comtes de Barcelona s'implantaven a Camarasa, a Cubells i a Montgai (marca de Camarasa). Balaguer i el seu territori, finalment, fou repoblat a la primera meitat del s.XII. En la divisió del Principat de Catalunya en vegueries, vigent el 1304, la Noguera era repartida entre les vegueries de Balaguer, de Camarasa,
Campanar de la col·legiata de Sant Pere, al municipi de Ponts.
Campanar de la col·legiata de Sant Pere, al municipi de Ponts.
d'Urgell, de Lleida i de Tàrrega; al s.XVII, amb la partició de la vegueria de Camarasa entre les de Lleida i la nova d'Agramunt, aquesta, llevat de les rodalies d'Agramunt i d'Oliana, comprenia en gran part terres de la Noguera. Des del 1716 la comarca fou dividida entre els corregiments de Lleida i de Cervera, i amb motiu de la divisió provincial (1834) restà compresa dins la província de Lleida. La divisió de la Generalitat del 1936 establí els límits comarcals d'acord amb l'àrea d'atracció del mercat de Balaguer. La llei sobre l'organització territorial de Catalunya del 1987 restaurà la comarca de la Noguera com a unitat administrativa i política amb els mateixos municipis que la comarca homònima del 1936. El 1988 el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la comarca del Pla d'Urgell, i els municipis noguerencs de Bellvís, el Poal i Linyola s'hi integraren. Posteriorment, una llei del 1990 segregà de la Noguera els municipis d'Alfarràs i de la Portella per tal d'agregar-los a la comarca del Segrià.[3][4]

Oferta lúdica, turística i cultural

Col·legiata de Sant Pere d'Àger.
Col·legiata de Sant Pere d'Àger.

Entre els subsectors dels serveis més dinàmics hi trobem l'hoteleria. D'altra banda el comerç es concentra a Balaguer i, en segon terme, a Ponts i Artesa de Segre. A banda de les fires tradicionals n'hi trobem d'altres com Firauto[5] que te lloc a Balaguer, o la Trobada de Campaners i la Fira de Fonedors de Campanes,[6] que te lloc a Os de Balaguer. Àger és, des de fa anys, un indret idoni per a la pràctica d'esports aèris com l'Ala Delta o el Parapent. La pista de llançament es troba ubicada al Montsec, amb la celebració de nombrosos campionats nacionals i internacionals d'aquestes modalitats esportives, essent Àger el nucli que acull les diferents escoles de vol.[7] Són, tanmateix, d'especial interès arquitectònic la col·legiata de Sant Pere d'Àger,[8] el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes[9] o el de Santa Maria de Gualter.[10]

El turisme assoleix una importància creixent gràcies a les iniciatives lligades al turisme rural i a les activitats relacionades amb la natura. Malgrat això, encara hi ha una minsa xarxa d'infraestructures turístiques i d'allotjament.

Església gòtica de Santa Maria de Balaguer
Església gòtica de Santa Maria de Balaguer

Pel que fa a l'oferta cultural hom troba a Balaguer el Museu de la Noguera[11] i el Teatre Municipal.[12] El 1998 la Generalitat de Catalunya declarà Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric, el nucli antic d'Àger, població també prop de la qual trobem el Parc Astronòmic del Montsec.[13] L'esdeveniment folklòric de més relleu és la Transsegre, una cursa fluvial que se celebra el primer cap de setmana de juliol i que consisteix a baixar el tram del Segre, entre Camarasa i Balaguer, amb barques i andròmines construïdes pels equips participants.

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
34.727 34.972 35.225 35.705 36.394 37.565 38.394 38.596 39.507 40.213 40.130
idescat. Base de dades de municipis i comarques[14]

Referències


Municipis de la Noguera
Àger · Albesa · Algerri · Alòs de Balaguer · Artesa de Segre ·
Les Avellanes i Santa Linya · Balaguer · La Baronia de Rialb · Bellcaire d'Urgell · Bellmunt d'Urgell · Cabanabona · Camarasa · Castelló de Farfanya · Cubells · Foradada · Ivars de Noguera · Menàrguens · Montgai · Oliola · Os de Balaguer · Penelles · Ponts · Preixens · La Sentiu de Sió · Térmens · Tiurana · Torrelameu · Vallfogona de Balaguer · Vilanova de l'Aguda · Vilanova de Meià
Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència




Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:


Obtenido de "http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Noguera_%28catal%C3%A0%29"
Herramientas personales