Pla d'Urgell

Amb una extensió de 304,7 km², la comarca limita a limita al nord amb la Noguera, a l'est amb l'Urgell, al sud amb les Garrigues i a l'oest amb el Segrià.

És composta actualment de 16 municipis que se segregaren de diverses comarques, Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell, Utxafava i Vilanova de Bellpuig ho feren de la comarca de l'Urgell; Bell-lloc d'Urgell, Fondarella, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola i Sidamon pertanyien anteriorment al Segrià; Bellvís, Linyola i el Poal havien format part de la Noguera, mentre que Torregrossa era de les Garrigues.^[1]

Topografia

El Pla d'Urgell ocupa la part central d'una gran plana estesa entre les primeres inclinacions de la Depressió Central Catalana i el marge esquerre del riu Segre, que per la banda de ponent és continuació de la plana de Lleida. Limita al nord amb les serres de Bellmunt i Almenara; i a l'est i al sud, amb els altiplans de la Segarra i els turons de les Garrigues. Havia constituït una gran superfície de caràcter estepari, dedicada bàsicament al pasturatge i al conreu blader, però la construcció del canal d'Urgell a mitjan segle XIX la convertí, un cop superades les dificultats inicials, en una rica zona de regadiu. L'economia té una base eminentment agrícola, amb conreus intensius de regadiu: farratges, cereals, hortalisses i arbres fruiters. Les explotacions ramaderes, especialment de porcí i boví, i també d'aviram, hi tenen un gran pes econòmic.^[2]

El clima

El clima és mediterrani, de tendència àrida i continental, com correspon a tota la vasta plana de l'Ebre mitjà, amb grans contrastos entre el dia i la nit i una pluviositat molt baixa.

En són molt característiques les boires, que a vegades cobreixen dies i dies la plana. La vegetació espontània ha estat totalment alterada pels conreus de regadiu, mentre que les sèquies han afavorit l'aparició d'arbres propis de l'Europa humida, com ara verns, freixes, salzes i oms.

Les zones humides

Desembocadura del riu Corb a Vilanova de la Barca

El sistema hidrogràfic de la plana urgellenca comprèn els últims trams de les conques del riu Corb i del seu afluent, el riu d'Ondara, i dels desguassos, que arriben al Segre pels canals. A causa de l'erosió irregular –intenses accions torrencials associades a perllongades secades– la plana constituïa una conca endorreica que el drenatge fluvial convertia fàcilment en una zona d'aiguamolls, els quals esdevingueren estanys de nivell més estable amb els abocaments des del canal d'Urgell. Les zones més importants són les d'Ivars d'Urgell, Vila-sana, Castellnou de Seana, el Poal i Linyola, al nord-est de la comarca.

Estany d'Ivars i Vilasana

El recuperat Estany d'Ivars i Vilasana

L'estany d'Ivars^[3] va ser dessecat el 1945 i el seu fons va estar transformat en camps de regadiu, on hi havia fruiters, alfals i cereals. Tenia 2.500 metres de llarg per 800 metres d'ample i era la zona humida d'interior més gran de Catalunya.

D'uns anys ençà, l'estany d'Ivars, s'ha tornat a recuperar a fi de que torni a la seva antiga particularitat mediambiental.

Actualment s'està treballant a fi de convertir aquesta zona natural, on es podia trobar una gran diversitat de fauna i vegetació (ànecs, barbs, anguiles, aus migratòries, etc.), en un espai protegit d'interès natural.

Els serveis

Església de Sant Jaume a Mollerussa

Respecte al creixement del PIB d'aquest sector a la comarca, i per damunt de la mitjana catalana, destaquen l'hoteleria, el subsector de la sanitat, les administracions públiques, l'educació i, sobretot, el transport i les comunicacions. Mollerussa concentra l'oferta comercial i de serveis més important, i té una atracció d'abast supracomarcal.

Els hipermercats i les grans superfícies de comerç es localitzen, bàsicament, al terme de Golmés, juntament amb serveis de tipus mecànic.

A les fires de caràcter tradicional, com la de Sant Josep de Mollerussa,^[4] que data del 1873, cal afegir-ne set de creació més recent, totes elles celebrades al cap comarcal: Autotrac, Disseny i Moda, Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava,^[5] Autotardor, Expo-Clàssic, Fira d'Antiguitats i Concurs Nacional de Primavera de Raça Frisona.^[6]

Equipaments culturals

A la meitat dels anys vuitanta es crearan nous museus, entre els quals destaca l'Espai Cultural del Canal d'Urgell,^[7] a Mollerussa. Linyola té quatre museus: el Museu Pedrós,^[8] la Col·lecció de Vins de Josep Puigpinós, el Museu del Pagès d'Antoni Mas i el Museu del Pagès de Cal Valent. A Torregrossa hi ha la Col·lecció d'Eines Antigues de Sebastià Macià i la Col·lecció Particular d'en Llorenç Peiró.

Demografia

Referències

Municipis del Pla d'Urgell

Barbens · Bell-lloc d'Urgell · Bellvís · Castellnou de Seana · Fondarella · Golmés · Ivars d'Urgell · Linyola · Miralcamp · Mollerussa · El Palau d'Anglesola · El Poal · Sidamon · Torregrossa · Vilanova de Bellpuig · Vila-sana Comarques de Catalunya Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència

	Multillicència CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles: Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL: Free Documentation License) de la Free Software Foundation, tal com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU FDL 1.1 o la GNU FDL 1.2 o la GNU FDL 1.3, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU FDL que publiqui la FSF; sense Seccions invariables, sense Textos en la portada i sense Textos en la Contraportada. Llicència Pública General de GNU (GNU GPL: General Public License) de la Free Software Foundation (FSF), tal i com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU GPL 1.0 o la GNU GPL 2.0 o la GNU GPL 3.0, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU GPL que publiqui la FSF. Llicència Reconeixement-CompartirIgual Genèrica (Generic) (adaptada) (CC BY-SA) de Creative Commons, tal com està publicada per Creative Commons (CC) (http://creativecommons.org/), bé la CC BY-SA 1.0 genèrica o la CC BY-SA 2.0 genèrica o la CC BY-SA 2.5 genèrica o la CC BY-SA 3.0 genèrica, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la llicència «Reconeixement-CompartirIgual» que publiqui Creative Commons

Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Pla d'Urgell | Articles en català | Terres de Ponent