Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALA → ALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Pla de l'Estany (català)

De Epistemowikia

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Pla del Estany.

Comarca del Pla de l'Estany
Vista aèrea de l'Estany de Banyoles
Localització
Localització del Pla de l'Estany dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Girona
* Àmbit o Regió Comarques gironines
Capital Banyoles
Gentilici No en té. Alternatiu: ...el/la del Pla de l'Estany
Població 30.660 hab.
Densitat 116,7 hab/km²
Superfície 262,8 km²
Coordenades 42° 7′ 2″ N, 2° 46′ 11″ E
Municipis 11
Web www.plaestany.cat
El Pla de l'Estany és una comarca situada a la plana de l'estany de Banyoles que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.

El Pla de l'Estany és la segona comarca més petita de Catalunya, després del Barcelonès, i es pot dividir en tres grans unitats geogràfiques diferenciades: la plana de Banyoles, el Terraprim d'Empordà i la zona de Sant Miquel de Campmajor.

La consideració de la seva entitat pròpia com a comarca ha fluctuat històricament, a cavall del Gironès i la Garrotxa. Aquest fet justifica que sigui una comarca de creació recent. Finalment, fou reconeguda com a tal el 1988, i es creà a partir dels onze municipis que havien pertangut al Gironès.[1]

Tabla de contenidos

El clima

El clima típicament mediterrani, presenta temperatures suaus, sequedat a l'estiu i pluges abundants. En aquest sector tenen certa importància els vents freds i secs de la tramuntana. La conca de Fluvià travessa la comarca pel seu sector nord, i en el sector sud es destaquen el Terri i la Riera de la Farga, ambdós tributaris del Ter. El règim d'aquests rius és de tipus prepirinenc amb moltes influències mediterrànies: el Fluvià, a l'estació de Crespià, presenta un mínim absolut pel mes d'agost i un màxim pel mes de març, amb un estiatge de juliol a octubre. La vegetació és de tipus mediterrani amb caràcter força homogeni.

Les comunicacions

L'autopista de Barcelona a França per la Jonquera té la sortida 10 (Girona nord) que connecta amb Banyoles. L'eix principal que travessa la comarca és la carretera comarcal de Girona a Olot per Banyoles. L'eix vertebral de les comunicacions és la carretera comarcal C-150, que travessa la comarca i enllaça Girona amb Olot i, més enllà, amb el Ripollès. Hom ha construït una variant d'aquesta carretera a Banyoles i ha ampliat l'entrada a aquesta ciutat. La carretera comarcal enllaça amb la N-II i amb l'autopista A-7 en la sortida a Girona Nord.[2]

Demografia

Vista nocturna de Vilademuls
Vista nocturna de Vilademuls
El 2001 la població era de 24.347 h, amb una densitat de 92,5 h/km2. En el període intercensal 1998-2001 la comarca perdé 50 h (en l'interval 1991-98 el creixement absolut havia estat de 3.325 h). El saldo vegetatiu fou del 2,1%, el saldo migratori, de l'1,8% i el creixement total de la població, del 3,9%. El 2004, però, la comarca es recuperà demogràficament i arribà fins als 27.141 h. Els municipis que veieren el seu cens disminuït en el període 1998-2001 foren Esponellà (que passà de tenir un cens de 392 h el 1998 a 369 h el 2001), Sant Miquel de Campmajor (de 219 h a 201 h) i
Sant Cristòfol d'Usall, Porqueres
Sant Cristòfol d'Usall, Porqueres
Vilademuls (de 736 h a 723 h). Banyoles, el cap comarcal, amb 14.232 h i una pèrdua absoluta de 516 h, aplegava el 52,4% del total del cens de la comarca. Els altres nuclis que superaven el miler d'habitants eren Cornellà de Terri (1.870 h i un creixement absolut de 8 h), Fontcoberta (1 178 h i un creixement de 102 h) i Porqueres (3 675 hi un creixement de 292 h). La distribució del cens per grups d'edat donava una estructura poblacional amb tendència a l'envelliment: el 13,5% del cens tenia menys de 15 anys, el 67,3% era població adulta i el 19,2% sobrepassava els 65 anys.[3]
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
25.130 25.577 26.114 26.720 27.141 27.905 28.557 28.893 29.645 30.153 30.660
idescat. Base de dades de municipis i comarques[4]

Els serveis

Església de Santa Maria de Camós
Església de Santa Maria de Camós

El comerç al detall ha estat amenaçat per les grans superfícies instal·lades al llarg de la C-66, però principalment per la proximitat al gran centre comercial que representa la ciutat de Girona.

L'activitat comercial de la comarca ha portat a la creació de noves fires com la Fira Tecnològica del Pla de l'Estany i la Fira de l'All, a Cornellà de Terri, Equnova Banyoles o la Fira d'Hivern de Porqueres.

L'activitat turística comarcal havia estat, fins fa poc, centrada a l'entorn de l'Estany de Banyoles, però els darrers anys el turisme rural ha estès l'activitat a municipis com Vilademuls, Cornella de Terri, Camós, Fontcoberta i Sant Miquel de Campmajor. La recerca d'un model turístic per afavorir les estades llargues ha portat a iniciatives com la creació del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.

La cultura

Santa Maria de Porqueres
Santa Maria de Porqueres

La majoria d'equipaments culturals de primer ordre són al cap comarcal. Entre els creats recentment destaquen la Biblioteca de Banyoles,[5] l'única d'abast comarcal, el Teatre Municipal de Banyoles,[6] el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà[7] i el Museu Rural de Vilademuls.[8]

Gràcies a la celebració de les proves de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, es milloraren considerablement els equipaments esportius del cap de comarca. Es construïren el Pavelló Poliesportiu de la Deaga i el Pavelló de Can Puig i es remodelaren les instal·lacions del Club Natació Banyoles.[9]

Museus i Art lliure

Museu Darder
Museu Darder
  • A Fontcoberta hi trobem Can Jan de la Farrés,[10] un espai actiu i obert per contribuir al dinamisme cultural del municipi. Aquest centre esta conformat per exposició permanent i una sala d’exposicions o conferències.
  • El Museu Darder[11] està situat en un edifici completament renovat als límits del Barri Vell de Banyoles, integra dues exposicions diferenciades: l'Espai Darder i l'Espai d'Interpretació de l'Estany
  • A Porqueres hom hi troba el Bosc de Can Ginebreda,[12] un parc escultòric a l'aire lliure situat en un paratge frontera entre el Pla de l'Estany i Garrotxa. Allí veurem un conjunt d'escultures immerses en la verdor del bosc, on l'art i la natura formen una simbiosi d'imaginació.
  • A Vilademuls es conserven les restes del que fou l’antiga Baronia de Vilademuls[13] amb l’església de Sant Joan del s.XVI i restes del castell, que només es conserven part de la muralla i principalment la porta d’entrada o la Torre des Call, que fou construcció militar del segles XV-XVI. Dins el municipi hi ha dotze pobles.

Referències


Municipis del Pla de l'Estany

Banyoles · Camós · Cornellà del Terri · Crespià · Esponellà · Fontcoberta ·
Palol de Revardit · Porqueres · Sant Miquel de Campmajor · Serinyà · Vilademuls

Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència




Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:


Obtenido de "http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Pla_de_l%27Estany_%28catal%C3%A0%29"
Herramientas personales