| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Priorat
De Epistemowikia
|
L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat. |
|
|
| Comarca del Priorat | |
| Els rius de Montsant i Escaladei, a la Vilella Baixa | |
|---|---|
| Localització | |
| Localització del Priorat dins el mapa de Catalunya | |
| Estat: | |
| * Autonomia | |
| * Província | Tarragona |
| * Àmbit o Regió | Camp de Tarragona |
| Capital | Falset |
| Gentilici | Prioratí, prioratina |
| Població | 10.145 hab. |
| Densitat | 20,3 hab/km² |
| Superfície | 498,6 km² |
| Coordenades | 41° 8′ N, 0° 49′ E |
| Municipis | 23 |
| Web | www.priorat.org |
La comarca éss vorejada de serres força altes, en les qual destaquen les muntanyes de Prades a l'est, i les serres de l'Argentera, de'n Jover i Llaberia al sud. Pel nord el Priorat és tancat per la serra de la Llena.
El 1990 es modificà la divisió comarcal del 1987 i l'Arbolí se segregà del Priorat i s'incorporà, a petició pròpia, al Baix Camp. El 1996 una alteració parcial dels límits municipals posà fi al litigi sobre l'adscripció del Barri del Pradell, que des de feia anys enfrontava el municipi de la Teixeta amb la Torre de Fontaubella, del qual passà a dependre.[1]
Tabla de contenidos |
Clima i vegetació
Les pluges tenen una mitjana de 560 mm anuals (als cims de la perifèria sobrepassen els 600 mm). Són característiques la boira d'estiu, dita de mar (que es posa al límit amb el Camp), i la d'hivern, dita broma de riu (que es posa baixa); a la banda de tramuntana, a les valls d'Ulldemolins i de Margalef, arriba per damunt de la serra la Llena la broma d'Urgell, que s'estén també per les muntanyes de Prades.
La temperatura mitjana anual és de 15°C als sectors baixos i d'11°C a les altures. La vegetació és de caràcter principalment mediterrani boreal. L'alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) és la clímax principal. A les terres occidentals, de clima més sec i continental, el substitueix el carrascar (Quercetum rotundifoliae).L'alt Montsant i, sobretot, el vessant obac d'aquesta muntanya porta un bosc submediterrani de roure valencià amb pinassa i pi roig (Violo-Quercetum fagineae). L'alzinar ha estat suplantat en gran part pel bosc de pi blanc, que primitivament devia ésser limitat als terrenys abruptes, molt secs, i per garrigues i brolles.
En el paisatge actual la vegetació és força diferent segons la natura de la roca: calcàries i conglomerats sostenen brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern i, als indrets frescals o d'altitud elevada, pastures de jonça i fenal; les llicorelles i els granits es destaquen per llur vegetació calcífuga (brolles d'estepes i brucs, etc.).[2]
La història
La dominació islàmica perdurà fins al s.XII (1153-54) al reducte que constituïen el castell i terme de Siurana, que comprenia part de les comarques del Baix Camp (Prades), Conca de Barberà i les Garrigues. El marquesat de Siurana es fragmentà aviat i l'antiga tradició eremítica del Montsant donà lloc als monestirs d' Escaladei i de Bonrepòs. La cartoixa o priorat d'Escaladei adquirí la senyoria sobre els pobles de Poboleda, Porrera, Gratallops, la Morera, Torroja i la Vilella Baixa, amb una part del terme de Bellmunt, nucli que hom anomena el Priorat històric. La clapa que constitueix en aquests termes coincideix a grans trets amb l'apararició de la llicorella paleozoica. En la Divisió Territorial de Catalunya hom inclogué a la comarca del Priorat, a més, el territori de l'antiga baronia de Cabassers, que pertanyia al bisbe de Tortosa, una part de la baronia d'Escornalbou, que pertanyia a l'arquebisbe de Tarragona, i les valls de Cornudella i d'Ulldemolins, amb la zona de Marçà-Falset (dita baix Priorat), que formaven part del comtat de Prades. A l'edat mitjana tota la comarca formava part de la vegueria de Montblanc, i amb els decrets de Nova Planta (1716) passà al corregiment de Tarragona.[3]
Turisme, cultura i festes
A fi de desenvolupar el turisme, des dels anys vuitanta s'han potenciat els atractius i els béns culturals de la comarca, el principal dels quals és el monestir cartoixà d'Escaladei, que fou abandonat el 1835. La Generalitat de Catalunya adquirí tot el recinte i inicià, el 1996, un ambiciós pla de restauració del conjunt. La Cartoixa fou oberta al públic el 1998.
La renovada activitat vitivinícola del Priorat també ha afavorit la creació de museus, com ara el , de Torroja.[4] D'altra banda, després d'un intent fallit de recuperar-ne l'explotació, les mines de plom de Bellmunt del Priorat foren reconvertides en un museu de temàtica geològica i minera.[5] Altres centres són el Museu Històric de Cabacés Miquel Montagud,[6] el Museu Peris Aragonès de Cornudella, dedicat a l'art i a l'etnologia,[7] i el Museu d'escultura i pintura Marça Giné-Lula Pérez de Marçà.[8]
S'hi han recuperat algunes festes populars, com ara la Festa del Roser d'Ulldemolins, i l'antiga Festa de les Xiques, al Molar,[9] durant la qual es ballen jotes. També a Ulldemolins es creà la diada gastronòmica de la truita d'espinacs amb suc.[10]
Galeria d'imatges
Demografía
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| 9.129 | 9.228 | 9.319 | 9.335 | 9.521 | 9.665 | 9.796 | 9.785 | 9.869 | 10.024 | 10.145 |
Referències
- ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm II, p. 116-120 ISBN: 84-412-1412-3
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 4, p. 29-32 enciclopèdia.cat
- ↑ enciclopèdia.cat El Priorat
- ↑ Museu Celler Joan Pàmies
- ↑ Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat
- ↑ Museu de Cabacés Miquel Montagud
- ↑ Museu Peris-Aragonès
- ↑ Museu municipal Marçà-Giné - Lula Pérez
- ↑ Festa de les Xiques
- ↑ Diada gastronòmica de la truita d'espinacs amb suc d'Ulldemolins
- ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
| Municipis del Priorat | ||
|
Bellmunt del Priorat · La Bisbal de Falset · Cabacés · Capçanes · Cornudella de Montsant · Falset · La Figuera · Gratallops · Els Guiamets · El Lloar · Marçà · Margalef · El Masroig · El Molar · La Morera de Montsant · Poboleda · Porrera · Pradell de la Teixeta · La Torre de Fontaubella · Torroja del Priorat · Ulldemolins · La Vilella Alta · La Vilella Baixa
|
Llicència
| | |
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:
| |
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Priorat | Camp de Tarragona | Articles en català


