Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Priorat

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Priorato.

Comarca del Priorat
Els rius de Montsant i Escaladei, a la Vilella Baixa
Localització
Localització del Priorat dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Tarragona
* Àmbit o Regió Camp de Tarragona
Capital Falset
Gentilici Prioratí, prioratina
Població 10.145 hab.
Densitat 20,3 hab/km²
Superfície 498,6 km²
Coordenades 41° 8′ N, 0° 49′ E
Municipis 23
Web www.priorat.org
Situat a la meitat sud de Catalunya, el Priorat és una de les comarques interiors de l'àmbit territorial del Camp de Tarragona. Es caracteritza per una gran varietat des del punt de vista físic: en alguns sectors participa de les característiques de les comarques veïnes, amb les quals hi ha una certa continuïtat (les Garrigues, la Ribera d'Ebre o el Baix Camp), mentre que en d'altres el contrast és marcat, i dóna al Priorat una personalitat més definida. La comarca presenta, doncs, una cohesió interna relativament feble. La seva economia no és gaire desenvolupada. D'altra banda, destaca l'atracció que hi exerceixen Reus i Tarragona, i tot i que menys, Móra d'Ebre.

La comarca éss vorejada de serres força altes, en les qual destaquen les muntanyes de Prades a l'est, i les serres de l'Argentera, de'n Jover i Llaberia al sud. Pel nord el Priorat és tancat per la serra de la Llena.

El 1990 es modificà la divisió comarcal del 1987 i l'Arbolí se segregà del Priorat i s'incorporà, a petició pròpia, al Baix Camp. El 1996 una alteració parcial dels límits municipals posà fi al litigi sobre l'adscripció del Barri del Pradell, que des de feia anys enfrontava el municipi de la Teixeta amb la Torre de Fontaubella, del qual passà a dependre.[1]

Tabla de contenidos

Clima i vegetació

Les pluges tenen una mitjana de 560 mm anuals (als cims de la perifèria sobrepassen els 600 mm). Són característiques la boira d'estiu, dita de mar (que es posa al límit amb el Camp), i la d'hivern, dita broma de riu (que es posa baixa); a la banda de tramuntana, a les valls d'Ulldemolins i de Margalef, arriba per damunt de la serra la Llena la broma d'Urgell, que s'estén també per les muntanyes de Prades.

La temperatura mitjana anual és de 15°C als sectors baixos i d'11°C a les altures.
L'Alzinar és típic de la zona mediterrania de Catalunya
L'Alzinar és típic de la zona mediterrania de Catalunya
La vegetació és de caràcter principalment mediterrani boreal. L'alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) és la clímax principal. A les terres occidentals, de clima més sec i continental, el substitueix el carrascar (Quercetum rotundifoliae).

L'alt Montsant i, sobretot, el vessant obac d'aquesta muntanya porta un bosc submediterrani de roure valencià amb pinassa i pi roig (Violo-Quercetum fagineae). L'alzinar ha estat suplantat en gran part pel bosc de pi blanc, que primitivament devia ésser limitat als terrenys abruptes, molt secs, i per garrigues i brolles.

En el paisatge actual la vegetació és força diferent segons la natura de la roca: calcàries i conglomerats sostenen brolles calcícoles de romaní i bruc d'hivern i, als indrets frescals o d'altitud elevada, pastures de jonça i fenal; les llicorelles i els granits es destaquen per llur vegetació calcífuga (brolles d'estepes i brucs, etc.).[2]

La història

Entrada a la Cartoixa d'Escaladei
Entrada a la Cartoixa d'Escaladei
Les vinyes de la Cartoixa, amb la serra del Montsant al darrere
Les vinyes de la Cartoixa, amb la serra del Montsant al darrere

La dominació islàmica perdurà fins al s.XII (1153-54) al reducte que constituïen el castell i terme de Siurana, que comprenia part de les comarques del Baix Camp (Prades), Conca de Barberà i les Garrigues. El marquesat de Siurana es fragmentà aviat i l'antiga tradició eremítica del Montsant donà lloc als monestirs d' Escaladei i de Bonrepòs. La cartoixa o priorat d'Escaladei adquirí la senyoria sobre els pobles de Poboleda, Porrera, Gratallops, la Morera, Torroja i la Vilella Baixa, amb una part del terme de Bellmunt, nucli que hom anomena el Priorat històric. La clapa que constitueix en aquests termes coincideix a grans trets amb l'apararició de la llicorella paleozoica. En la Divisió Territorial de Catalunya hom inclogué a la comarca del Priorat, a més, el territori de l'antiga baronia de Cabassers, que pertanyia al bisbe de Tortosa, una part de la baronia d'Escornalbou, que pertanyia a l'arquebisbe de Tarragona, i les valls de Cornudella i d'Ulldemolins, amb la zona de Marçà-Falset (dita baix Priorat), que formaven part del comtat de Prades. A l'edat mitjana tota la comarca formava part de la vegueria de Montblanc, i amb els decrets de Nova Planta (1716) passà al corregiment de Tarragona.[3]

Turisme, cultura i festes

Paellada popular a Cornudella de Montsant
Paellada popular a Cornudella de Montsant
Interior del Museu de les mines de Bellmunt del Priorat
Interior del Museu de les mines de Bellmunt del Priorat

A fi de desenvolupar el turisme, des dels anys vuitanta s'han potenciat els atractius i els béns culturals de la comarca, el principal dels quals és el monestir cartoixà d'Escaladei, que fou abandonat el 1835. La Generalitat de Catalunya adquirí tot el recinte i inicià, el 1996, un ambiciós pla de restauració del conjunt. La Cartoixa fou oberta al públic el 1998.

La renovada activitat vitivinícola del Priorat també ha afavorit la creació de museus, com ara el , de Torroja.[4] D'altra banda, després d'un intent fallit de recuperar-ne l'explotació, les mines de plom de Bellmunt del Priorat foren reconvertides en un museu de temàtica geològica i minera.[5] Altres centres són el Museu Històric de Cabacés Miquel Montagud,[6] el Museu Peris Aragonès de Cornudella, dedicat a l'art i a l'etnologia,[7] i el Museu d'escultura i pintura Marça Giné-Lula Pérez de Marçà.[8]

S'hi han recuperat algunes festes populars, com ara la Festa del Roser d'Ulldemolins, i l'antiga Festa de les Xiques, al Molar,[9] durant la qual es ballen jotes. També a Ulldemolins es creà la diada gastronòmica de la truita d'espinacs amb suc.[10]

Galeria d'imatges

Demografía


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
9.129 9.228 9.319 9.335 9.521 9.665 9.796 9.785 9.869 10.024 10.145
idescat. Base de dades de municipis i comarques[11]

Referències

  1. Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm II, p. 116-120 ISBN: 84-412-1412-3
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 4, p. 29-32 enciclopèdia.cat
  3. enciclopèdia.cat El Priorat
  4. Museu Celler Joan Pàmies
  5. Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat
  6. Museu de Cabacés Miquel Montagud
  7. Museu Peris-Aragonès
  8. Museu municipal Marçà-Giné - Lula Pérez
  9. Festa de les Xiques
  10. Diada gastronòmica de la truita d'espinacs amb suc d'Ulldemolins
  11. idescat. Base de dades de municipis i comarques


Municipis del Priorat
Bellmunt del Priorat · La Bisbal de Falset · Cabacés · Capçanes ·
Cornudella de Montsant · Falset · La Figuera · Gratallops · Els Guiamets ·
El Lloar · Marçà · Margalef · El Masroig · El Molar · La Morera de Montsant · Poboleda · Porrera · Pradell de la Teixeta · La Torre de Fontaubella ·
Torroja del Priorat · Ulldemolins · La Vilella Alta · La Vilella Baixa
Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales