Ribera d'Ebre

La Ribera d'Ebre, una de les comarques meridionals de Catalunya, té com a eix principal aquest riu. Amb una forma allargassada, la seva part central es troba tancada entre el pas de l'Ase i el pas de Barrufemes, centrada per les poblacions de Móra d'Ebre i Móra la Nova. El relleu és intrincat, dominat per les plataformes estructurals a dreta i esquerra de l'Ebre. El pla inclinat cap el riu davalla lentament fins a enfondir-se de sobte en el congost de Faió. L'Ebre dibuixa un meandre mig estrangulat a Flix, i aigües avall forma la plana al·luvial de Vinebre. A la riba dreta les altituts dins la comarca no sobrepassen els 400 m, però a l'esquerra la serra de Cardó domina el riu de prop, amb la Creu de Santos (942 m) com a punt culminant del territori.^[1]

La història

Prehistòria i romanització

Un carrer estret a Tivissa

La cova de l'Aumediella (Benifallet)^[2] i les de Marcó i del Janet (Tivissa) foren habitades durant l'eneolític i l'edat del bronze, i en bona part corresponen als mateixos períodes els jaciments de sílex de superfície de Vinebre i altres. A la primera fase ibèrica correspon el poblat del coll del Moro a la Serra d'Almos, però el poblat ibèric més important i més ben conegut és el Castellet de Banyoles de Tivissa, amb notables peces d'orfebreria d'argent, indígenes i importades.

La romanització és mal coneguda, malgrat el paper important que devia continuar tenint la via fluvial de l'Ebre per al transport. A Tivissa hi hagué un forn d'àmfores romanes que fa suposar exportació de vi.^[3]

De la conquesta ençà

La vila de Miravet amb el castell Templer al turó

Pati d'armes del castell de Miravet

Hi ha restes de talaies al llarg del riu, que més o menys refetes han superat tots els períodes a partir del romà. Restà gran part de població islàmica després de la conquesta cristiana (el fogatge del 1497 consigna un 50% de població morisca del total comarcal) que fou expulsada només en la seva meitat en 1610-11 (Flix, Garcia, Móra d'Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre no sofriren l'expulsió i restaren petits contingents de moriscs a Benissanet^[4] i a Miravet). Tingueren la jurisdicció sobre bon nombre de localitats els templers (que passaren després als hospitalers, a l'extinció de l'orde el 1312); altres poblacions pertangueren a la baronia d'Entença, que passà a formar part del comtat de Prades fins a la fi de l'Antic Règim. Flix, Banyoles i la Palma d'Ebre formaren una baronia de la ciutat de Barcelona (que controlava així el pas del blat procedent de la depressió de l'Ebre). La part de la comarca de la dreta del riu pertangué sempre a la vegueria de Tortosa (corregiment de Tortosa en 1716-1833),^[5] igual com el sector de l'esquerra aigua avall dels Masos de Móra (Móra la Nova). La resta pertanyia a la vegueria de Montblanc^[6] (després corregiment de Tarragona) i a la vegueria (després corregiment) de Lleida (la Palma d'Ebre). Finalment, Faió formà part sempre, històricament, del regne d'Aragó.^[7]

Els serveis

A Miravet es pot practicar el piragüisme al riu Ebre

El terciari és el sector que genera més feina a la comarca, gairebé la meitat de la població ocupada. Els sectors més dinàmics són l'hoteleria (5,1& del creixement interanual el 2002), les administracions públiques, la sanitat i l'educació pública i privada (4,3%), i el comerç i la reparació (4,1%).

El comerç es caracteritza pel seu abast i pel domini del petit establiment. El sector predominant és el de l'alimentació. Les dues àrees comercials principals corresponen als caps industrials (Móra d'Ebre i Flix), i també n'hi ha de secundàries a Ascó i Móra la Nova.

Entre les fires cal destacar Caçafir, una fira del caçador, celebrada cada dos anys al setembre i amb una oferta tant comercial com industrial.

Els esports d'aigua, el llegat històric i monumental i l'artesania són els principals atractius turístics. Destaquen el castell templer de Miravet,^[8] el poblat ibèric del Castellet de Banyoles^[9] (inclòs a la Ruta dels Ibers^[10]) i, el Camí de Sirga.^[11]

La cultura

Pel que fa als museus i arxius se'n destaquen diversos equipaments. Al terme de Tivissa es troba el Museu del traginer o del Bast^[12]i el Museu d'Estris del Camp i de la Llar; a Benissanet, el Museu d'Instruments musicals,^[13] i a Ascó, el Museu de Cal Cavaller, amb funcions de museu comarcal.

Demografia

Referències

Municipis de la Ribera d'Ebre

Ascó · Benissanet · Flix · Garcia · Ginestar · Miravet · Móra d'Ebre · Móra la Nova · La Palma d'Ebre · Rasquera · Riba-roja d'Ebre · Tivissa · La Torre de l'Espanyol · Vinebre Comarques de Catalunya Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència

	Multillicència CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles: Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL: Free Documentation License) de la Free Software Foundation, tal com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU FDL 1.1 o la GNU FDL 1.2 o la GNU FDL 1.3, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU FDL que publiqui la FSF; sense Seccions invariables, sense Textos en la portada i sense Textos en la Contraportada. Llicència Pública General de GNU (GNU GPL: General Public License) de la Free Software Foundation (FSF), tal i com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU GPL 1.0 o la GNU GPL 2.0 o la GNU GPL 3.0, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU GPL que publiqui la FSF. Llicència Reconeixement-CompartirIgual Genèrica (Generic) (adaptada) (CC BY-SA) de Creative Commons, tal com està publicada per Creative Commons (CC) (http://creativecommons.org/), bé la CC BY-SA 1.0 genèrica o la CC BY-SA 2.0 genèrica o la CC BY-SA 2.5 genèrica o la CC BY-SA 3.0 genèrica, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la llicència «Reconeixement-CompartirIgual» que publiqui Creative Commons

Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Ribera d'Ebre | Articles en català | Terres de l'Ebre