Ripoll (català)

Ripoll gaudeix d'una situació estratègica respecte del territori de la comarca que el converteix en el centre dinamitzador de l'economia del Ripollès.
El nucli urbà ha anat englobant algunes colònies industrials i també antics nuclis de població que abans estaven separats físicament de la vila. Així, les colònies d'Agafallops i de la Caseta Pigrau es van annexar primer al llogaret dels Brucs i aquest, alhora, amb Ripoll. Altres nuclis de població del terme són el llogaret de Rocafiguera, que actualment forma una conurbació amb la Colònia Noguera i la Colònia Sorribes, el veïnat de Rama i el llogaret d'Ordina, que té un important sector de poblament disseminat. La Colònia de Santa Maria fou antigament un dels nuclis del terme. La resta del terme està format per població disseminada. El nom de Ripoll procedeix d'un antic topònim fluvial arcaic (Rivus Pollens o Rivi Pullo) que la denominació del monestir va perpetuar.^[1]
El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l'annexió del terme de la Parròquia de Ripoll l'any 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km2. El municipi limita al nord amb Ogassa, al nord-est amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l'est amb Vidrà (Osona), al sud amb Santa Maria de Besora (Osona) i a l'oest amb les Llosses i Campdevànol. S'estén vers el nord fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el sud-est fins a la serra de Milany i a l'oest fins a les serres del Catllar i de Sant Marc.
El terme és molt muntanyós, amb altituds que arriben als 1.128 m a Puigbò, 1.118 m al puig del Catllar, 1.011 m al puig Duran o als 1.057 m del turó de Sant Bartomeu. Tenint en compte que el territori és tan accidentat, la vida es concentra al voltant dels dos rius principals (el Freser i el Ter), que són els que drenen el terme i on van a parar diversos cursos d'aigua. Tot plegat fa que el territori sigui una zona rica en aigües.^[2]

El monestir de Ripoll

Portalada del Monestir de Ripoll.

El monestir de Ripoll, un dels grans centres de repoblació de la Catalunya Vella a l'alta edat mitjana (per això ha estat anomenat, de la Renaixença ençà, el Bressol de Catalunya), fou fundat pel comte Guifre el Pelós vers el 879, quan iniciava des del Ripollès la campanya de recuperació de les terres osonenques per unir els seus dominis patrimonials d'Urgell i de Cerdanya amb els comtats de Barcelona i de Girona, que li havien estat concedits el 878. L'erigí a la confluència del Ter i el Freser.

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El claustre és a la part meridional de la basílica; començat a la fi del segle XII i no es continuà fins dos segles després. La galeria superior no es completà fins al principi del segle XVI. Tot i la diferència d'èpoques, el conjunt presenta una certa unitat, per tal com foren sempre respectades les proporcions inicials.
La portalada ripollesa és l'obra d'escultura romànica més important del país, malgrat la degradació de la pedra amb què fou construïda a mitjan segle XII. La seva complexa decoració, fou definida per Jacint Verdaguer com la Bíblia impresa a Catalunya. El 1971 es va engegar una restauració i al 1973 es va procedir a tancar l'atri amb vidres a fi d'evitar el seu degradament.^[3]

El comerç i el turisme

Ripoll vis des de la llunyania.

En general el sector terciari es desenvolupà força durant els darrers anys del segle XX, i el 2001 ocupava el 47,23% dels actius, tot i que és menys que en altres ciutats mitjanes semblants a Ripoll.

A Ripoll hi ha mercat el dissabte, és un mercat setmanal quasi mil·lenari i hi acudeix gent de tota la comarca. Durant l'any celebra fires de caire comercial: al final de març, primers d'abril té lloc la Fira de les 40 Hores, multisectorial. Es coneix també com Fira dels Casaments, ja que antigament hom hi concertava compromisos matrimonials. Té un caràcter molt diferent la Fira de l'Ovella i de Santa Teresa, que se celebra a mitjan octubre. Paral·lelament es fa el tradicional mercat de Santa Teresa. Des de 2008 se celebrà els mesos d'octubre i novembre el Mercat del Bolet al veïnat de Cal Déu, on també hom ven productes artesanals de la comarca.

Com la major part dels municipis de la comarca, Ripoll ha incrementat la seva funció turística. La ciutat és en si mateixa per la seva localització geogràfica, un centre d'atracció turística. És un dels llocs bàsics de la ruta del romànic i un dels punts de partida o etapa per a l'excursionisme pirinenc i per als esports d'hivern.

Festivitats

• Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès^[4]
• Fira de les Quaranta Hores^[5]
• Ripiganga
• Elecció de la Pubilla i l'Hereu de Ripoll
• Fira Teràlia^[6]
• Mercadal del comte Guifré^[7]
• Fira de nadal^[8]
• Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l'Ovella^[9]
• Mercat del Bolet

Demografia

Galeria d'imatges

La Vila de Ripoll.

Ajuntament de Ripoll.

Centre de la Vila.

Referències

Llicència

	Multillicència CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles: Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL: Free Documentation License) de la Free Software Foundation, tal com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU FDL 1.1 o la GNU FDL 1.2 o la GNU FDL 1.3, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU FDL que publiqui la FSF; sense Seccions invariables, sense Textos en la portada i sense Textos en la Contraportada. Llicència Pública General de GNU (GNU GPL: General Public License) de la Free Software Foundation (FSF), tal i com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU GPL 1.0 o la GNU GPL 2.0 o la GNU GPL 3.0, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU GPL que publiqui la FSF. Llicència Reconeixement-CompartirIgual Genèrica (Generic) (adaptada) (CC BY-SA) de Creative Commons, tal com està publicada per Creative Commons (CC) (http://creativecommons.org/), bé la CC BY-SA 1.0 genèrica o la CC BY-SA 2.0 genèrica o la CC BY-SA 2.5 genèrica o la CC BY-SA 3.0 genèrica, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la llicència «Reconeixement-CompartirIgual» que publiqui Creative Commons

Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Ripollès | Provincia de Gerona | Articles en català