Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALA → ALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Sabadell (català)

De Epistemowikia

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Sabadell.

Municipi de Sabadell
Torre de l'aigua de Sabadell
Localització
Localització de Sabadell respecte del Vallès Occidental
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Barcelona
* Àmbit o Regió Metropolità
Comarca Vallès Occidental
Gentilici Sabadellenc, sabadellenca
Població (2010) 207.338 hab.
Densitat 5.486,6 hab/km²
Superfície 37,8 km²
Altitud 190 msnm
Coordenades 41° 32′ 55″ N, 2° 6′ 27″ E
Còdi postal Feu la consulta aquí
Festa Major La Festa Major de Sabadell té lloc per Sant Fèlix.

Actualment es celebra el primer diumenge de setmbre

Web www.sabadell.cat
Sabadell és una ciutat catalana, cocapital de la comarca del Vallès Occidental.

L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús.

Sabadell és, per nombre d'habitants, la primera ciutat catalana fora de la conurbació de Barcelona. Amb Terrassa, que dista només uns 6 km i amb la qual comparteix capitalitat de comarca, constitueix un dels pols de desenvolupament més actius de Catalunya.

El municipi limita a septentrió amb el terme de Castellar del Vallès, amb el qual fan de límit, parcialment, el torrent de Ribatallada i el Ripoll, eix hidrogràfic principal que travessa el terme de nord-oest a sud-est. També confronta a ponent amb el municipi de Terrassa, al sud-oest amb el de Sant Quirze del Vallès i, en la part oriental, de nord a sud, amb els de Sentmenat, Polinyà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. A migdia termeneja amb Barberà, Badia i Cerdanyola.

Tabla de contenidos

Les comunicacions

Pel que fa a les comunicacions, passen per Sabadell diverses carreteres que connecten la ciutat amb la resta de la comarca. Entre aquestes carreteres cal destacar la carretera N-150 de Terrassa a Sabadell, l'antiga comarcal C-1413 de Rubí a Sabadell i Caldes de Montbui, i les carreteres locals a Santa Perpètua de Mogoda, Castellar del Vallès i Matadepera. Una altra via important és l'autopista C-58, que travessa la part ponentina del terme i connecta Barcelona, Sabadell i Terrassa, on enllaça amb la C-16 (Eix del Llobregat). Pel que fa als ferrocarrils, trobem la línia de RENFE de Barcelona a Lleida per Manresa, que travessa la ciutat amb estació al nord, centre i sud. Hom també disposa dels Ferrocarrils de la Generalitat. Al sud-oest de la ciutat de Sabadell, vora l'església de Sant Pau de Riu-sec i el terme de Sant Quirze del Vallès, hi ha les instal·lacions de l'Aeròdrom de Sabadell, creat el 1953 per la fusió de l'Aeroclub de Barcelona (antic Aeroclub de Catalunya, 1915) amb el de Sabadell (1931).

Demografia

L'any 1960 s'arribà als 105.152 h (recordem que l'any 1959 s'havia agregat al municipi la Creu de Barberà) i l'any 1970, a 159.408 h. La població immigrada es concentrà als que llavors eren suburbis de la ciutat, com ara la Concòrdia, Ca n'Oriac, Can Rull, els costats del riu Ripoll (Torre-romeu, Can Puiggener) i fins i tot a l'altre costat del riu (Poblenou). Can Rull, que s'havia format abans de la guerra civil, es consolidà també com a suburbi d'immigració. Els barris d'Espronceda i posteriorment el d'Arraona-els Merinals, construïts amb pisos de l'Obra Sindical del Hogar,
Edifici situat a l'Eix Macià
Edifici situat a l'Eix Macià
nasqueren arran de les greus inundacions del 1962. La majoria de barris eren, inicialment, d'autoconstrucció. Les actuacions oficials i privades es realitzaren al final de la dècada del 1950 i començament de la del 1960. La falta de planificació i dels serveis més elementals foren durant molts anys trets característics d'aquests suburbis. Durant la dècada del 1970 el creixement de la població fou més esmorteït, sobretot a la segona meitat. La crisi industrial i la inestabilitat originada per la transició política féu que l'any 1976 fos superior l'emigració a la immigració. Aquest saldo negatiu es mantingué fins el 1989. Així, doncs, si la població de l'any 1980 era de 190.183 h, el 1991 era de 189.404 h, havent arribat ja a un grau notable d'estabilitat. Durant tota la dècada del 1990 la població experimentà un lleu descens, assolint, l'any 2001, els 185.170 h. Els primers anys del segle XXI, però, la població tornà a créixer i el 2005 s'arribà a 196.971 h.[1]
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
183.727 185.170 187.201 191.057 193.338 196.971 200.545 201.712 203.969 206.493 207.338
idescat. Base de dades de municipis i comarques[2]

Història

El segle XX

Imatge del exterior del Mercat central de Sabadell
Imatge del exterior del Mercat central de Sabadell
Imatge de l'interior del Mercat de Sabadell
Imatge de l'interior del Mercat de Sabadell

Iniciada ja la Segona República, l'any 1932, i influïda pels trentistes, la Federació Obrera Local (que agrupava més del 70% dels obrers de la ciutat) es va separar de la CNT i en esclatar la guerra civil van entrar a la UGT. D'aquests anys arrenquen una sèrie d'activitats culturals remarcables; Joan Costa i Déu creà la Biblioteca Sabadellenca, que publicarà fins a vint-i-dos volums d'autors locals; apareix la revista "Garba" i els "Almanacs de les Arts"; es forma un nucli literari amb figures com Joaquim Folguera, Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, que endeguen les edicions La Mirada de Sabadell, que entre el 1925 i el 1935 publicà obres de Josep Carner, Josep Pla, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili, Guerau de Liost, C. A. Jordana, J. Oliver, etc. Passada la guerra civil de 1936-39 la indústria funcionà activament. Cal destacar el sector de les arts gràfiques, que ha tingut sempre excel·lents impressors a la ciutat, com ara Joan Sallent i Prat (1879-1936), Joan Sallarès i Castells (1893-1971) o Andreu Castells i Peig (1918-1987). L'any 1964 es creà la Mancomuniat Intermunicipal de Sabadell i Terrassa, on l'any 1972 s'inaugurà el Mercavallès. Cal destacar la creació de l'autopista que uneix Barcelona i Terrassa (1975).[3]

La cultura i el folklore

Les activitats culturals

Miquel Crusafont fundà, l'any 1969, l'Institut de Paleontologia que duu el seu nom.
Miquel Crusafont fundà, l'any 1969, l'Institut de Paleontologia que duu el seu nom.

L'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont[4] té com a objectiu la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils. El seu fundador fou el doctor Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983),[5] sabadellenc il·lustre i catedràtic de paleontologia a la Universitat de Barcelona. Com a filial del Gremi de Fabricants hi ha l'Institut Sallarès i Pla, centre d'investigació industrial i econòmica.[6]

La Jove Cambra Internacional de Sabadell[7] es destaca a l'Estat espanyol dintre la seva Federació. En el terreny musical hi ha la Cobla Jovenívola de Sabadell (1976),[8] l'Orfeó de Sabadell (1904),[9] un dels més antics, l'Associació Amics de l'Òpera,[10] d'on sorgí, gràcies a la seva iniciativa, l'Orquestra Simfònica del Vallès[11] (1987). En el camp teatral constitueix un fenomen singular el grup Joventut de la Faràndula, pionera del teatre infantil i juvenil en el país.[12]

L'any 1996 l'associació creà la primera escola d'òpera de Catalunya.[13] Des de l'any 2004 se celebra a la ciutat el Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall.[14] El Teatre del Sol,[15] ha dinamitzat el panorama teatral sabadellenc. En altres parcel·les culturals hi ha el Cercle Sabadellès, 1856[16], la delegació d'Òmnium Cultural,[17] l'Agrupació Astronòmica de Sabadell,[18] amb observatori propi, tasca docent i contacte amb el centre del país i de l'estranger; les Agrupacions Professionals Narcís Giralt,[19] que van néixer al redós de l'antiga Escola Industrial.

Museus

El Museu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
El Museu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
La població té una oferta museística interessant, com el Museu d'Història de Sabadell,[20] ric en col·leccions prehistòriques i peces de la vil·la romana d'Arraona, El Museu d'Art de Sabadell té una secció tèxtil i una d'arts populars,[21] entre d'altres. El Museu d'Art de Sabadell (1980), ubicat a la casa Turull, acull les obres d'artistes locals o bé vinculats a la ciutat i disposa de biblioteca especialitzada en llibres d'art. El Museu (1969) de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont conté una de les col·leccions més notables de mamífers fòssils de l'Estat espanyol i disposa de biblioteca especialitzada. El Museu d'Eines del Camp, inaugurat el 1973,[22] es troba a la masia de Can Deu (edifici del 1637),
Museu d'Història de Sabadell
Museu d'Història de Sabadell
en el bosc del mateix nom. En aquest museu hi ha una col·lecció d'eines del camp, la recreació de l'interior d'una casa de pagès i documents fílmics sobre la vida al camp a la primera meitat de segle XX. El Museu de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell[23] (2001), al Vapor Buxeda Vell, té per objectiu mostrar l'arquitectura industrial del país. L'Arxiu Històric de Sabadell,[24] que té documents dels segles XII al XX, i des del 2001 integra el fons patrimonial de la Casa Duran, que comprèn documents històrics, que daten del 1273 al 1911. El 2002 s'inaugurà la Biblioteca central Vapor Badia.[25] Entre els diversos actes culturals que es realitzen al terme destaca el cicle cultural 30 Nits, que s'escau durant el mes de juliol i en què es realitzen diversos concerts, representacions teatrals, projeccions i narracions, etc. També funciona des del 2001 el programa Dies de Nit adreçat als joves com una alternativa d'oci nocturn, amb activitats esportives, recreatives i culturals. Des del 1987 se celebra el Premi d'Humor i Sàtira Pere Quart.[26]

El folklore

El Museu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
El Museu de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont

A banda de la Festa Gran, a Sabadell també els diferents barris també celebren les seves pròpies festes majors, entre les quals destaquen per la seva organització, participació i animació, les de la Creu Alta, la d'Hostafrancs i la de Ca n'Oriac. La festa de Sant Antoni Abat que se celebra el 17 de gener, és una festa precarnavalesca d'antiga tradició a Sabadell i amb relació a la qual consta l'existència d'una confraria de Sant Antoni al segle XIX amb la desfilada dels Tres Tombs. Després de la missa i de la benedicció dels animals, té lloc una cavalcada acompanyada d'orquestra. Hi ha dues colles que competeixen pels millors guarniments mentre els genets i els carros llancen caramels als infants tot desfilant pels carrers. Entre les festes també cal destacar la gran tradició pessebrista de Sabadell, que ha adquirit renom arreu de Catalunya i que cada any van renovant els millors especialistes.

Galeria d'imatges

Ball de la Bola
Parc de Bombers
Institut Miquel Ceusafont
Eix Macià
Edifici de Caixa Sabadell
Ajuntament de Sabadell
Parc de Catalunya
La Creu Alta
Aeroport de Sabadell
Gegants de Sabadell
La Gran Via
Casa Duran

Referències

  1. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 20, p. 100-104 enciclopèdia.cat
  2. ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
  3. ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm II, p. 268-271 ISBN: 84-412-1412-3
  4. ↑ Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
  5. ↑ Miquel Crusafont i Pairó
  6. ↑ Institut Sallarès i Pla
  7. ↑ Jove Cambra Internacional de Sabadell
  8. ↑ Cobla Jovenívola de Sabadell
  9. ↑ Orfeó de Sabadell
  10. ↑ Associaciço Amics de l'Opera de Sabadell
  11. ↑ Orquestra Simfònica del Vallès
  12. ↑ Grup Joventut de la Faràndula
  13. ↑ escola d'òpera de Sabadell
  14. ↑ Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall
  15. ↑ El Teatre del Sol
  16. ↑ Cercle Sabadellès, 1856
  17. ↑ Delegació d'Òmnium Cultural a Sabadell
  18. ↑ Agrupació Astronòmica de Sabadell
  19. ↑ Agrupacions Professionals Narcís Giralt
  20. ↑ (1931), El Museu d'Història de Sabadell
  21. ↑ Museu d'Art de Sabadell
  22. ↑ Museu d'Eines del Camp
  23. ↑ Museu de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell
  24. ↑ L'Arxiu Històric de Sabadell
  25. ↑ Biblioteca central Vapor Badia
  26. ↑ Premi d'Humor i Sàtira Pere Quart

Llicència




Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:


Obtenido de "http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Sabadell_%28catal%C3%A0%29"
Herramientas personales