Sagàs

Ambdues rieres, (Merles i Pontarró), desguassen, més avall, al Llobregat. El terme s'estén de nord-est a sud-oest des del pont de les Goles de les Heures (a l'extrem nord-est) fins a l'antic lloc de Gamissans, prop de la Colònia Prat de Puig-reig, terme amb el qual limita pel sud.

També limiten amb Sagàs els municipis d'Olvan (oest), la Quar (nord) i Santa Maria de Merlès (est). A la part central del municipi hi ha la serra de Biure, que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat.

Les principals entitats de població són els pobles de Sagàs, el cap municipal, i la Guàrdia i les caseries de Valloriola (també anomenada Valldoriola) i Biure (ambdues caseries es consideren compreses dins l'entitat de població de la Guàrdia; la segona també és denominada Sant Martí de Biure. La població és disseminada, llevat del petit grup de cases del cap de municipi. El terme és travessat per la carretera C-154 de Prats de Lluçanès a Gironella.

Demografia

La població del terme de Sagàs, amb 39 famílies el 1370, ha sofert, els segles XIX i XX, les oscil·lacions característiques de molts indrets rurals: el 1718 tenia 270 h, xifra que augmentà durant un segle i mig fins a situar-se en els 730 h l'any 1857. Des d'aleshores s'inicià una davallada (430 h el 1920, 389 h el 1960, 294 h el 1970, 272 h el 1981, 194 el 1991, 153 h el 2001 i 140 h el 2005).

El poble de Sagàs

Església de Sant Martí de Biure.

El poble de Sagàs és esmentat per primer cop en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839 (Sagasse). Uns quants anys més tard, el 903, hom bastí un temple que fou consagrat pel bisbe Nantigís d'Urgell, i del qual no resten vestigis. L'església actual o parròquia de Sant Andreu de Sagàs és esmentada l'any 1065 en el document de la donació d'un alou del terme de Sagàs al cenobi de Sant Pere de Frontanyà, o de la Portella. Quan més tard es formà la baronia de la Portella, cap al segle XIV, Sagàs n'esdevingué una de les batllies, a la qual fou agregat posteriorment el castell de Merlès, amb la parròquia de Sant Martí de Merlès, i Santa Maria de Merlès.

L'edifici actual de l'església parroquial, per bé que ha estat molt modificat, encara correspon bàsicament al bastit al segle XI. De la primitiva església preromànica només s'han pogut trobar vestigis d'un temple que era molt probablement de tres naus i, al costat, dins l'àmbit de la capçalera romànica, una necròpoli dels segles IX-X. La decoració exterior, amb arcuacions cegues, es limita al frontis i a l'absis central. Aquesta estructura fou molt alterada a partir del segle XVII. Les naus laterals foren compartimentades i convertides en capelles, que més tard serien cobertes amb volta d'aresta, i s'obrí un portal al mur de migdia. L'interior fou modificat amb una decoració neoclàssica al segle XVIII, i al segle XIX es bastí el campanar de torre, a l'angle sud-oest. Després de la guerra civil de 1936-39, l'església fou novament restaurada (1942-50), i s'hi adossà la rectoria. Durant la dècada dels vuitanta es féu una nova restauració de l'església que consistí bàsicament a recuperar l'espai de l'edifici del segle XI i a consolidar les estructures més malmeses. D'aquesta església procedeix, molt probablement, un frontal d'altar romànic del final del segle XII o el principi del XIII conservat al Museu Episcopal de Vic, i sembla que també corresponen a aquest frontal dues taules laterals que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Referències

Municipis del Berguedà

Avià · Bagà · Berga · Borredà · Capolat · Casserres · Castell de l'Areny · Castellar de n'Hug · Castellar del Riu · Cercs · L'Espunyola · Fígols · Gironella · Gisclareny · Gósol · Guardiola de Berguedà · Montclar · Montmajor · La Nou de Berguedà · Olvan · La Pobla de Lillet · Puig-reig · La Quar · Sagàs · Saldes · Sant Jaume de Frontanyà · Sant Julià de Cerdanyola · Santa Maria de Merlès · Vallcebre · Vilada · Viver i Serrateix

Llicència

	Multillicència CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles: Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL: Free Documentation License) de la Free Software Foundation, tal com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU FDL 1.1 o la GNU FDL 1.2 o la GNU FDL 1.3, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU FDL que publiqui la FSF; sense Seccions invariables, sense Textos en la portada i sense Textos en la Contraportada. Llicència Pública General de GNU (GNU GPL: General Public License) de la Free Software Foundation (FSF), tal i com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU GPL 1.0 o la GNU GPL 2.0 o la GNU GPL 3.0, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU GPL que publiqui la FSF. Llicència Reconeixement-CompartirIgual Genèrica (Generic) (adaptada) (CC BY-SA) de Creative Commons, tal com està publicada per Creative Commons (CC) (http://creativecommons.org/), bé la CC BY-SA 1.0 genèrica o la CC BY-SA 2.0 genèrica o la CC BY-SA 2.5 genèrica o la CC BY-SA 3.0 genèrica, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la llicència «Reconeixement-CompartirIgual» que publiqui Creative Commons

Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Articles en català | Berguedà