| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
 CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Selva (català)
De Epistemowikia
|
|
| Comarca de la Selva | |
| |
| El Castell i la Vila Vella de Tossa de Mar | |
| Localització | |
| |
| Localització de la Selva respecte del mapa de Catalunya | |
| Estat: |  Espanya
|
| * Autonomia |  Catalunya
|
| * Província | Girona |
| * Àmbit o Regió | Comarques gironines |
| Capital | Santa Coloma de Farners |
| Gentilici | Selvatà, selvatana |
| Població | 171.037 hab. |
| Densitat | 171,9 hab/km² |
| Superfície | 995,1 km² |
| Coordenades | 41° 51′ 12″ N, 2° 41′ 14″ E |
| Municipis | 26 |
| Web | www.selva.cat |
La Selva té una gran diversitat geogràfica i es pot parlar de tres grans unitats de relleu ben definides: la Serralada Prelitoral, la Depresió Prelitoral i la Serralada Litoral. és formada per 26 municipis, encara que més d'un ha expressat la voluntat d'afrefar-se a una altra comarca.
Tabla de contenidos |
El clima
El clima de la Selva és tan variat com el seu relleu: entre la muntanya mitjana humida de les Guilleries i l'arrecerada Costa Brava hi ha una gamma de variants degudes a l'altitud, el relleu i les dificultats que troben els vents marítims de llevant. Les mitjanes anuals depenen de l'altitud, i, per tant, de ponent a llevant. Però a Susqueda, en el congost del Ter (281 m alt.), és de 15ºC, mentre que a Hostalric, a la depressió de la Tordera (189 m), és de 14,5ºC, segurament per la seva situació airejada dalt una carena volcànica. Per això els estius són temperats (27,5ºC mitjana de les màximes de juliol, enfront de 34ºC a Breda, un poc més baixa, 169 m alt., però arrecerada). La mitjana de les mínimes del mes més fred també oposa Hostalric (3,6ºC) i Breda (1,2ºC). La situació al fons d'una vall afluent i encalmada explica la inversió de temperatura que es trasllueix a Breda. La pluviositat oscil•la entre 600 mm (Costa Brava) i 1 100 (Guilleries), més plujoses que el Montseny (900-1 000 mm). Per exemple, Tossa rep 608 mm anuals, poc més de la meitat que Sant Hilari Sacalm (1 091, a 860 m alt.). Quant a la distribució estacional, hi ha una
La història
De la prehistòria a la romanització
Hi ha molt poques notícies sobre el poblament prehistòric a la comarca. És significatiu que hom no conegui cap monument megalític, relativament fàcils de descobrir, malgrat la proximitat al nucli de les Gavarres i de les serres del Maresme, llevat d'un menhir a Sant Hilari Sacalm (si hom accepta que correspon a l'època). Durant l'època ibèrica són coneguts poblats costaners en els termes de Tossa, Lloret, Blanes i algun altre a l'interior (Caldes de Malavella). Durant la romanització es tenen documentats dos nuclis urbans, petits: Blandae (Blanes) i Aquis Voconis (Caldes de Malavella), aquest amb categoria de municipi romà, segons les inscripcions, i possiblement Blandae també. A la resta de la Selva hi hagué poblament dispers, de vil·les romanes, algunes importants, com la de Tossa.
De l'edat mitjana ençà
La primera demarcació de la Selva fou d'origen eclesiàstic: donà nom a la circumscripció més meridional del bisbat de Girona, que comprenia des de Fornells a Quart, al Gironès, fins a Arenys, al Maresme; en canvi, la zona de Sant Hilari Sacalm i Osor, a les Guilleries, pertanyent al bisbat de Vic, no hi era compresa. Amb les divisions administratives del s XIX, restaren fora de la província de Girona (1833) les terres més meridionals de la Selva, entre la baixa vall de la Tordera i Arenys (les quals, excepte Fogars de Tordera, es vincularen, en la divisió comarcal del 1936, al Maresme); la resta de la demarcació històrica de la Selva fou repartida entre els partits judicials de Girona i de Santa Coloma de Farners (1834). Aquest darrer serví de base a la comarca creada amb la divisió territorial del 1936, excepte Sant Andreu Salou (que passà al Gironès), Viladrau i Espinelves (que passaren a Osona), però amb la incorporació de Fogars de Tordera (del partit judicial d'Arenys de Mar) i d'Amer (del partit judicial de Girona).[1]
Demografia
Els únics municipis que perderen població en l'interval 1998-2001 foren Amer, que passà de 2.241 h a 2.182 h; Anglès, de 4.752 h a 4.739 h; Brunyola, de 405 h a 357 h; la Cellera de Ter, de 2.019 h a 1.987 h, i Osor, que perdé més de la meitat del seu cens, passant de 480 h a 206 h. D'altra banda, els creixements més importants tingueren lloc als municipis de Fogars de la Selva (passà de 642 h el 1998 a 806 h el 2001), Riells i Viabrea (de 1 686 h a 2 264 h), Vidreres (de 4.302 h a 4.978 h) i Maçanet de la Selva (de 6.472 h a 4 010h), ja que tots incrementaren la seva població en més d'un 15%. Santa Coloma de Farners, el cap comarcal, concentrava el 7,8% de la població amb 9.169 h i un creixement absolut respecte al 1998 de 575 persones. Blanes (30.693 h) i Lloret de Mar (20.239 h) eren els dos nuclis més poblats i aplegaven el 43,4% del cens. Cal destacar que només un municipi de la comarca, Susqueda (98 h), no arribava al centenar d'habitants. La distribució de la població per grans trams d'edat mostrava una població adulta, amb menys joves que en censos anteriors; així, el 15% de la població tenia menys de 15 anys, el 69,1% se situava entre els 15 i els 65 anys, i el 15,9% sobrepassava els 65 anys.[2]
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| 115.648 | 119.906 | 125.515 | 131.730 | 136.738 | 144.420 | 151.477 | 157.674 | 157.674 | 169.389 | 171.037 |
Les comunicacions
La construcció de l'Eix Transversal (C-25), que travessa el territori d'est a oest, ha representat una important millora de les comunicacions entre els municipis de la comarca i, també, entre el conjunt de la Selva i les comarques veïnes.
L'aeroport de Girona Costa-Brava,[4] situat entre el municipi de Vilobi d'Onyar (Selva) i el d'Aiguaviva de Gironès ha esdevingut un fort impuls econòmic a la comarca, atésa l'afluència de viatgers d'arreu que hi aterren.
El progresiu augment en el transit aeri a l'aeroport de Girona Costa-Brava a estat possible gràcies a l'establiment de companyies de baix cost que hi operen, com Ryanair. A hores d'ara es pots considerar l'aeroport de Girona com el segon de Catalunya després del Prat de Llobregat.
El projecte del futur tren d'Alta Velocitat Barcelona-Perpinyà preveu un punt d'avançament i estacionament de trens (PAET)[5] al costat de l'aeroport gironí, a Vilobi d'Onyar. De moment només hi ha una petita connexió entre Figueres i Perpinyà.
Els serveis
El principal subsector segons la seva aportació a l'activitat terciària comarcal de l'any 2002 és l'hoteleria (41,6%, molt superior al 12% de la mitjana catalana).
Els nuclis turístics més importants són Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar. Tots tres reuneixen la major part de l'oferta hotelera de la Selva i de les activitats relacionades amb la mar (ports esportius, submarinisme, etc.) El turisme d'interior no està gaire desenvolupat, llevat de les estacions de turisme de salut amb els balnearis (tal és el cas de Caldes de Malavella) com a principal atractiu.
Pel que fa al comerç, la Selva no té cap mercat amb una àrea d'influència d'àmbit comarcal. Santa Coloma de Farners no és prou forta econòmicament per a exercir de capital comercial, i Lloret de Mar i Blanes només atrauen població dels municipis del voltant. En canvi els importants mercats de Girona o Vic capten compradors selvatans, sobretot dels termes de la part septentrional de la comarca.
Amb vista a rebre un major nombre de visitants, des dels darrers anys algunes poblacions celebren fires de creació recent. En sobresurten la Fira del Pa amb Tomàquet, a Santa Coloma de Farners,[6] la Fira de l'Avellana de Brunyola,[7] la Fira del Senglar a Osor, que té lloc el primer cap de setmana de maig[8][9] o la Festa Medieval d'Hostalric[10] i de Lloret de Mar.[11][12]
La cultura
Dels museus creats darrerament destaquen el Museu Etnològic del Montseny-La Gabella[13] (inagurat el 1982, amb fases succesives el 1985, 1987, 1992) i el Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny,[14] a Arbúcies, i el Museu Guilleries de Sant Hilari Sacalm.[15]
D'altra banda, entre els festivals anuals sorgits a les últimes dècades cal esmentar el Festival de Música a l’antiga Església de la Vila Vella, de Tossa de Mar.[16]
Galeria d'imatges
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Referències
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 21, p. 29-32 enciclopèdia.cat
- ↑ enciclopèdia.cat La Selva
- ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
- ↑ Aeroport Girona Costa-Brava
- ↑ Punt d'Avançament i Estacionament de Trens Ferropédia
- ↑ Fira del Pa amb Tomàquet, a Santa Coloma de Farners
- ↑ Fira de l'Avellana de Brunyola
- ↑ Fira del Senglar a Osor
- ↑ Web municipal d'Osor
- ↑ Festa Medieval d'Hostalric
- ↑ Fira Medieval de Lloret de Mar
- ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm II, p. 187-191 ISBN: 84-412-1412-3
- ↑ Museu Etnològic del Montseny
- ↑ Parc Natural del Montseny
- ↑ Museu Guilleries de Sant Hilari Sacalm
- ↑ Festival de Música a l’antiga Església de la Vila Vella, de Tossa de Mar
| Municipis de la Selva | ||
|
Amer · Anglès · Arbúcies · Blanes · Breda · Brunyola · Caldes de Malavella ·
|
Llicència
  | |
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:
| |
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Selva | Articles en català | Comarques gironines
