| Epistemowikia Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber Segunda Época, Año VII Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso) | Epistemowikia es parte de
CALA → ALA | Communitas | Evolvere Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor |
| Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores. |
| La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia. |
| La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros. |
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica
Solsonès
De Epistemowikia
|
L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat. |
|
|
| Comarca del Solsonès | |
| Port del Comte | |
|---|---|
| Localització | |
| Localització del Solsonès dins el mapa de Catalunya | |
| Estat: | |
| * Autonomia | |
| * Província | Lleida |
| * Àmbit o Regió | Comarques centrals |
| Capital | Solsona |
| Gentilici | Solsonenc, solsonenca
solsoní, solsonina |
| Població | 13.730 hab. |
| Densitat | 13,7 hab/km² |
| Superfície | 1.001,2 km² |
| Coordenades | 41° 58′ 47″ N, 1° 30′ 47″ E |
| Municipis | 15 |
| Web | www.conselldelsolsones.org |
La comarca limita al nord-oest amb l'Alt Urgell, al nord-est amb el Berguedà, al sud-oest amb el Bages, al sud amb l'Anoia i la Segarra i, finalment una petita llengua o fa amb la comarca de la Noguera
Es formà administrativament el 1933 de tres elements diversos: les terres mitjanes de l'alta Segarra al sud amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo (o de Matamargós), de les conques del Segre i del Cardener, respectivament; les terres altes de la ribera Salada, al nord-oest, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre; i les terres altes de l'alt Cardener, al nord-oest.[2]
Tabla de contenidos |
Història
El poblament prehistòric és excepcionalment ben documentat d'ençà del neolític, a través dels enterraments de la cultura dels sepulcres de fossa, que cobreixen la major part de la comarca. La densitat continua durant el segon mil·lenni, amb la civilització megalítica, estesa arreu de la comarca, amb una de les densitats més altes del Principat de Catalunya en megàlits, i també, amb no tanta densitat, de coves d'enterrament col·lectiu.
El poblament ibèric el trobem a partir del segle VI aC, sobretot a través dels poblats del Vilaró o Enseresa, a Olius, i de Castellvell de Solsona. La romanització fou intensa i Solsona (l'antiga Setelsis lacetana) fou un petit nucli urbà. Hom ha localitzat també forns de ceràmica (terra sigillata) a Abella i a Solsona.
El Solsonès pertangué, en la seva major part, al comtat de Cardona (després ducat), dins el qual comprenia la batllia de Sant Llorenç de Morunys, la de Solsona (excepte l'extrem nord-occidental), la part septentrional i occidental de la de Cardona i un petit sector de la de Torà. Tota la comarca, sense excepcions notables, formà part de la vegueria de Cervera, des de la Nova Planta, el 1716, del corregiment de Cervera. Amb la divisió provincial del 1833 restà dins la província de Lleida, malgrat les comunicacions i les relacions econòmiques amb Manresa, i formà el partit judicial de Solsona, juntament amb la vall del Llobregós (Torà, Biosca i Sanaüja, de la Segarra; Vilanova de l'Aguda, a la Noguera), un sector de la vall mitjana del Segre, entre Peramola (Alt Urgell) i Ponts (Noguera) i, a la zona del Cadí, els termes de Gósol (Berguedà) i Josa de Cadí (Alt Urgell). La divisió comarcal del 1936 inclogué a la comarca del Solsonès el terme de Llanera, el qual l'any 1968 fou annexat al municipi segarrenc de Torà de Riubregós, i la llei de modificació comarcal del 1990 hi agregà el municipi de la Molsosa, fins aleshores pertanyent a l'Anoia.[3]Hidrografia
La principal actuació a la comarca els darrers anys ha estat la construcció del pantà de la Llosa del Cavall, que s'alimenta de l'aigua del Cardener. L'any 1998 incià el seu emplenament. El 2001 fou presentat el projecte d'una xarxa d'abastament d'aigua potable de 124 km que ha permés la conducció d'aigua potable a diferents poblacions del Solsonès, el Berguedà, el Bages i l'Anoia. El territori del Solsonès pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental. A la comarca també hi ha l'embassament del pantà de Sant Ponç, a la conca del Cardener.
Demografia
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 |
| 11.483 | 11.638 | 11.792 | 12.047 | 12.297 | 12.764 | 13.050 | 13.401 | 13.685 | 13.759 | 13.730 |
Referències
- ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm II p. 201-205 ISBN: 84-412-1412-3
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 21, p. 338-341 enciclopèdia.cat
- ↑ enciclopèdia.cat Solsonès
- ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques
| Municipis del Solsonès | ||
|
Castellar de la Ribera · Clariana de Cardener · La Coma i la Pedra · Guixers · Lladurs · Llobera · La Molsosa · Navès · Odèn · Olius · Pinell de Solsonès · Pinós · Riner ·
|
Llicència
| | |
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:
| |
Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Solsonès | Articles en català | Comarques gironines


