Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALAALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.

Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Solsonès

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Solsonés.

Comarca del Solsonès
Port del Comte
Localització
Localització del Solsonès dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Lleida
* Àmbit o Regió Comarques centrals
Capital Solsona
Gentilici Solsonenc, solsonenca

solsoní, solsonina

Població 13.730 hab.
Densitat 13,7 hab/km²
Superfície 1.001,2 km²
Coordenades 41° 58′ 47″ N, 1° 30′ 47″ E
Municipis 15
Web www.conselldelsolsones.org
El Solsonès és una comarca de la Catalunya Central que s'estén des dels relleus prepirinencs, al nord, encapçalats per la serra de Campelles, Port del Comte i la serra del Verd, que superen els 2.000 m fins a la Depressió Central Catalana, més planera, que al sud de la comarca s'eleva per sobre dels 900 m a la serra de Pinós. Compren, al nord, la subcomarca de la Vall del Lord, centrada per la població de Sant Llorenç de Morunys. Des de l'any 1990, arran de l'annexió del municipi de la Molsosa al Solsonès, la comarca té 15 municipis. La comarca és queda formada, doncs, per les capçaleres de les valls del Cardener (afluent del Llobregat) i la Ribera Salada (afluent del Segre) i per l'extrem nord de l'altiplà de la Segarra.[1]

La comarca limita al nord-oest amb l'Alt Urgell, al nord-est amb el Berguedà, al sud-oest amb el Bages, al sud amb l'Anoia i la Segarra i, finalment una petita llengua o fa amb la comarca de la Noguera

Es formà administrativament el 1933 de tres elements diversos: les terres mitjanes de l'alta Segarra al sud amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo (o de Matamargós), de les conques del Segre i del Cardener, respectivament; les terres altes de la ribera Salada, al nord-oest, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre; i les terres altes de l'alt Cardener, al nord-oest.[2]

Tabla de contenidos

Història

El poblament prehistòric és excepcionalment ben documentat d'ençà del neolític, a través dels enterraments de la cultura dels sepulcres de fossa, que cobreixen la major part de la comarca. La densitat continua durant el segon mil·lenni, amb la civilització megalítica, estesa arreu de la comarca, amb una de les densitats més altes del Principat de Catalunya en megàlits, i també, amb no tanta densitat, de coves d'enterrament col·lectiu.

Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.
Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.

El poblament ibèric el trobem a partir del segle VI aC, sobretot a través dels poblats del Vilaró o Enseresa, a Olius, i de Castellvell de Solsona. La romanització fou intensa i Solsona (l'antiga Setelsis lacetana) fou un petit nucli urbà. Hom ha localitzat també forns de ceràmica (terra sigillata) a Abella i a Solsona.

El Solsonès pertangué, en la seva major part, al comtat de Cardona (després ducat), dins el qual comprenia la batllia de Sant Llorenç de Morunys, la de Solsona (excepte l'extrem nord-occidental), la part septentrional i occidental de la de Cardona i un petit sector de la de Torà. Tota la comarca, sense excepcions notables, formà part de la vegueria de Cervera, des de la Nova Planta, el 1716, del corregiment de Cervera. Amb la divisió provincial del 1833 restà dins la província de Lleida,
Ajuntament de Pinell de Solsonès.
Ajuntament de Pinell de Solsonès.
malgrat les comunicacions i les relacions econòmiques amb Manresa, i formà el partit judicial de Solsona, juntament amb la vall del Llobregós (Torà, Biosca i Sanaüja, de la Segarra; Vilanova de l'Aguda, a la Noguera), un sector de la vall mitjana del Segre, entre Peramola (Alt Urgell) i Ponts (Noguera) i, a la zona del Cadí, els termes de Gósol (Berguedà) i Josa de Cadí (Alt Urgell). La divisió comarcal del 1936 inclogué a la comarca del Solsonès el terme de Llanera, el qual l'any 1968 fou annexat al municipi segarrenc de Torà de Riubregós, i la llei de modificació comarcal del 1990 hi agregà el municipi de la Molsosa, fins aleshores pertanyent a l'Anoia.[3]

Hidrografia

El pantà de la Llosa del Cavall a plena capacitat, l'estiu de 2010.
El pantà de la Llosa del Cavall a plena capacitat, l'estiu de 2010.

La principal actuació a la comarca els darrers anys ha estat la construcció del pantà de la Llosa del Cavall, que s'alimenta de l'aigua del Cardener. L'any 1998 incià el seu emplenament. El 2001 fou presentat el projecte d'una xarxa d'abastament d'aigua potable de 124 km que ha permés la conducció d'aigua potable a diferents poblacions del Solsonès, el Berguedà, el Bages i l'Anoia. El territori del Solsonès pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental. A la comarca també hi ha l'embassament del pantà de Sant Ponç, a la conca del Cardener.

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
11.483 11.638 11.792 12.047 12.297 12.764 13.050 13.401 13.685 13.759 13.730
idescat. Base de dades de municipis i comarques[4]

Referències

  1. Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm II p. 201-205 ISBN: 84-412-1412-3
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 21, p. 338-341 enciclopèdia.cat
  3. enciclopèdia.cat Solsonès
  4. idescat. Base de dades de municipis i comarques


Municipis del Solsonès

Castellar de la Ribera · Clariana de Cardener · La Coma i la Pedra · Guixers · Lladurs · Llobera · La Molsosa · Navès · Odèn · Olius · Pinell de Solsonès · Pinós · Riner ·
Sant Llorenç de Morunys · Solsona

Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència





Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:



Herramientas personales