Tarragona (català)

El terme municipal de Tarragona, al sud de la comarca, inclou tres municipis històrics: Tarragona pròpiament dit i els de Tamarit de Mar i la Canonja (agregats el 1956 i el 1964, respectivament). El terme, allargassat i estret, és paral·lel a la costa, i mostra una forta divergència entre les dues parts en què queda dividit pel Francolí; així, mentre que el marge dret del riu és un territori gairebé pla, l'esquerre presenta un relleu força irregular on s'alternen els turons i les petites valls. La ciutat s'estén pel pendent de migdia d'un turó que davalla suament cap a la mar, pel costat sud-oriental, i cap al Francolí per la banda sud-occidental.

La seva capitalitat comarcal i provincial li ha conferit les característiques de centre principal de serveis, amb una àrea d'influència que traspassa els límits comarcals.^[3]

El clima

La temperatura mitjana anual és relativament alta, car la isoterma que passa per Tarragona és de 16°C. Els hiverns són tebis i els estius no gaire calents (l'oscil·lació tèrmica anual és de 14 a 15°C), a causa de l'elevat grau higromètric que ocasionen les masses d'aire mediterrani carregades de vapor, les quals provoquen, a l'hivern, un fred moll i penetrant, i, a l'estiu, una calor humida. La pluviositat és per sota de la isoieta dels 700 mm, que separa la Catalunya seca de la humida: les precipitacions mitjanes anuals oscil·len entre els 400 i 500 mm. Les nevades hi són rares. Els vents dominants en el conjunt anemològic de Tarragona són el mestral i el xaloc, però a l'estiu és freqüent i intensa la marinada.

Les comunicacions

Vista aèria de l'Estació del Camp de Tarragona

El municipi de Tarragona és travessat per un gran nombre de carreteres. Destaquen, en primer lloc, l'autopista AP-7 i la carretera N-340, les quals travessen el terme de nord-est a sud-oest, amb una disposició paral·lela a la costa. A Tarragona neixen, també, dues carreteres que porten cap a l'interior; es tracta de l'autovia T-II, fins a Reus, on enllaça amb la C-14 (en direcció a Valls i Montblanc) i amb la N-420 (cap a Falset i Móra d'Ebre); i la N-240, la qual des de Tarragona marxa en direcció a Valls, Montblanc, Lleida i les terres de la vall de l'Ebre. Des de Tarragona surt també l'anomenada carretera de Santes Creus, que pren una direcció sud-nord cap a l'interior de la comarca i de l'Alt Camp. De la carretera N-241 (dins el municipi de Tarragona) surt la C-31 B, que enllaça amb el tram de la C-14, que arriba a Reus, ja dins el terme de Vila-seca. A més d'aquestes carreteres principals hi ha diversos ramals secundaris vers Constantí, el Catllar, Ferran, etc. D'altra banda, el terme de Tarragona és travessat per la línia del ferrocarril de Barcelona a València, amb estació a Tarragona des del 1856. De Tarragona també surt una línea que mena a Reus i, des d'allí, a Lleida o a Saragossa. El 2008 entrà en servei el sistema Avant de trens llançadora, que comunica Barcelona, Lleida i el Camp de Tarragona (Reus i Tarragona) en la meitat del temps que l'emprat fins aleshores.

Estació del Camp de Tarragona

Per utilitzar el Tren d'Alta Velocitat (AVE) cal desplaçar-se a l'Estació del Camp de Tarragona, situada a uns 13 kilòmetres de la ciutat, entre les poblacions de la Secuita i Perafort (Tarragonès), al centre del triangle format per Tarragona, Reus i Valls. La comunicació amb el Camp de Tarragona es pot fer amb vehicle particular, taxi o els autobusos que uneixen l'estació amb les ciutats de Tarragona, Reus, Valls, Salou i Cambrils.

El port

Grues del port de Tarragona

Aquest creixement tan extraordinari ha accentuat el caràcter deficitari del tràfic —més entrades que sortides—, una tendència pròpia dels ports mediterranis posats al servei de les necessitats d'un rerepaís interior. El factor econòmic que ha originat un dinamisme tan espectacular ha estat la industrialització de la zona i l'ampliació del rerepaís. D'altra banda, el fenomen ha canviat l'estructura del tràfic, que si abans es basava en productes agrícoles, avui es basa en primeres matèries industrials (hidrocarburs, petroli brut i nafta), com ho mostra la descomposició del tràfic del 1987: productes petrolífers —petrolis bruts, gasolina, nafta, asfalts, fuel, gasoli—, 14.146.095 t (59,2%); líquids no petrolífers —butà, propà, etilè, propilè, mescla d'hidrocarburs i productes químics—, 4.016.090 t (16,8%); àrids sòlids —farina de soia, cereals, grans, fosfat de calci, adobs, manganids —farina de soia, cereals, grans, fosfat de calci, adobs, manganès, pirites, bauxita—, 5.083.646 t (21,2%); càrrega general —fusta, vi, ciment, productes químics, etc—, 635.551 t (2,6%). Actualment el port tarragoní és el segon de tot l'Estat espanyol, després del de Bilbao, pel volum de mercaderies. En concret, l'any 1989 es descarreguen 18,5 milions de tones, i se'n carregaren gairebé 8 milions, quantitats que representen un total de 26,6 milions de tones, la xifra més alta de les enregistrades fins ara.^[4]

La catedral de Santa Maria de Tarragona

Catedral de Tarragona

La catedral és romànica per les línies i els arcs de la capçalera i per la decoració de les columnes, els capitells i les cornises, però gòtica per l'estructura. La construcció del temple es desenvolupà, bàsicament, entre el darrer quart del segle XII i la primera meitat del segle XIV. El projecte primitiu romànic de cinc naus, fou modificat amb la introducció de les formes gòtiques; aleshores les naus foren reduïdes a tres i hom li donà més alçada. Al període romànic pertanyen l'absis, la part inferior del creuer, les portes laterals de la façana i el portal que comunica el temple amb el claustre; la resta és obra del període gòtic.

La història del segle XX ençà

El mercat central de Tarragona

Tarragona menà una vida lànguida fins a la Primera Guerra Mundial, en què, gràcies al comerç amb els països bel·ligerants, inicià una recuperació econòmica de la qual són testimonis la construcció del Mercat Central i del grup escolar de Saavedra; la urbanització d'uns quants carrers de l'Eixample i la reforma del passeig de les Palmeres de Santa Clara. Contribuïren a aquesta recuperació l'obertura de la fàbrica de tabacs, la instal·lació de la factoria de CAMPSA i d'algunes petites indústries al final de la dècada de 1920 i principi del 1930. Amb la guerra de 1936-39 s'aturà aquest revifament, ja que la ciutat fou sistemàticament bombardejada, i foren destruïdes una gran part de la zona portuària, l'estació de ferrocarril i la factoria de la CAMPSA. El 15 de gener de 1939 fou ocupada per les tropes franquistes. Durant la dictadura franquista la ciutat patí una forta repressió, especialment intensa durant els anys 1940 i 1950. Els anys seixanta Tarragona rebé un gran contingent immigratori a conseqüència del desenvolupament turístic i industrial, que anà de la mà de l'expansió de la construcció, sovint de manera caòtica i desordenada.^[5]

La cultura

L'amfiteatre romà forma part del Conjunt arqueològic de Tàrraco

Biblioteca Pública de Tarragona

Tarragona disposa d'un bon nombre d'equipaments culturals. Els últims anys l'oferta en aquest àmbit s'ha ampliat amb la creació de nous museus, com el Museu d'Història de la ciutat,^[6] que centra la gestió del ric conjunt monumental de l'època romana, declarat Patrimoni Mundial l'any 2000 per la UNESCO, el Museu Bíblic Tarraconense,^[7] el Museu d'Història de les Armes Antigues, el Museu del Port^[8] i el Museu dels Fars. També cal esmentar la creació de l'Arxiu de la Universitat Rovira i Virgili,^[9]. A la dècada dels 90 es dugueren a terme importants obres de restauració al Teatre Metropol,^[10] a partir de les quals inicià una nova etapa amb cicles estables de programació.

Entre altres activitats culturals de creació recent es poden mencionar la celebració del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials,^[11] els Premis literaris Ciutat de Tarragona,^[12] el Festival Internacional Dixieland,^[13] o el Festival Kesse, Músiques del Món.^[14]

Galeria d'imatges

Mausoleu de Centcelles.

Encesa de la Víbria.

Platges de la ciutat.

Demografia

Vegeu també

• Estació del Camp de Tarragona

Referències

Llicència

	Multillicència CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles: Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL: Free Documentation License) de la Free Software Foundation, tal com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU FDL 1.1 o la GNU FDL 1.2 o la GNU FDL 1.3, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU FDL que publiqui la FSF; sense Seccions invariables, sense Textos en la portada i sense Textos en la Contraportada. Llicència Pública General de GNU (GNU GPL: General Public License) de la Free Software Foundation (FSF), tal i com està publicada per la Free Software Foundation (FSF), bé la GNU GPL 1.0 o la GNU GPL 2.0 o la GNU GPL 3.0, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la GNU GPL que publiqui la FSF. Llicència Reconeixement-CompartirIgual Genèrica (Generic) (adaptada) (CC BY-SA) de Creative Commons, tal com està publicada per Creative Commons (CC) (http://creativecommons.org/), bé la CC BY-SA 1.0 genèrica o la CC BY-SA 2.0 genèrica o la CC BY-SA 2.5 genèrica o la CC BY-SA 3.0 genèrica, o (segons la seva preferència) qualsevol versió posterior de la llicència «Reconeixement-CompartirIgual» que publiqui Creative Commons

Categorías: Revista Epistemowikia | Licencia GNU FDL 1.1 | Licencia GNU FDL 1.2 | Licencia GNU FDL 1.3 | Licencia GNU GPL 1.0 | Licencia GNU GPL 2.0 | Licencia GNU GPL 3.0 | Licencia CC BY-SA 1.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.0 Genérica | Licencia CC BY-SA 2.5 Genérica | Licencia CC BY-SA 3.0 Genérica | Tarragonès | Articles en català