Epistemowikia
Revista «Hiperenciclopédica» de Divulgación del Saber
Segunda Época, Año VII
Vol. 6, Núm. 4: de octubre a diciembre de 2012 (en curso)
Epistemowikia es parte de
Logotipo de CALA Virtual
CALA → ALA | Communitas | Evolvere
Editio | Epistemowikia | Exercitatio | Fictor | Flor
Epistemowikia no se hace responsable ni se identifica necesariamente con el contenido ni las opiniones expresadas por sus colaboradores.
La Universidad de Extremadura no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados en Epistemowikia.
La Asociación Conocimiento Comunal (CONOMUN) no se hace en ningún caso responsable de los contenidos publicados por terceros.
Inicio | La revista | Índex | Hemeroteca | Búsquedas | Quiénes somos | Contacto | Publica

Vall d'Aran

De Epistemowikia

L'autor d'aquest article, Josep Xicota, ha sol·licitat que no sigui modificat.
Pots posar-te en contacte amb ell a la seva pàgina de discussió
També pots demanar a un bibliotecari la creació d'una nova versió de l'article en què puguis editar

Existe una versión en español de este artículo. Para consultarla véase Valle de Arán.

Comarca de la Vall d'Aran
El Port de la Bonaigua, situat a 2.072 metres d'altitud
Localització
Localització de la Vall d'Aran dins el mapa de Catalunya
Estat: Espanya
* Autonomia Catalunya
* Província Lleida
* Àmbit o Regió Alt Pirineu i Aran
Capital Viella i Mitjaran
Gentilici Aranès, aranesa
Població 10.206 hab.
Densitat 16,1 hab/km²
Superfície 633,6 km²
Coordenades 42° 43′ 21″ N, 0° 50′ 14″ E
Municipis 9
Web www.aran.org
La Vall d'Aran (Val d'Aran en aranès) és l'única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la divisió territorial del 1936. Des del punt de vista administratiu, la comarca té 9 municipis. La llei de règim especial de la Vall d'Aran, aprovada el 1990 pel Parlament de Catalunya, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Vall d'Aran, va permetre la recuperació del Consell General d'Aran [Conselh Generau dera Val d'Aran, en aranès], una de les institucions polítiques més antigues d'Europa que fou abolida el 1834, i la divisió territorial en terçons (Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quatre Locs).

La comarca, atesa la seva situació geògrafica, té uns vincles molt arrelats a l'Occitània francesa. Pel cantó català té els seus límits territorials a l'est, amb el Pallars Sobirà, i al sud, amb l'Alta Ribagorça.

La Vall Aran és un país occità situat administrativament a l'extrem nord-occidental de Catalunya i culturalment a l'extrem sud d'Occitània (Gascunya). És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb capital a Viella. La llengua pròpia d'aquesta comarca és l'aranès, varietat gascona de l'occità, i en són oficials també el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional el 17 de juny.

Tabla de contenidos

Origen del topònim

Aran és un mot d'origen preromà que ve del basc aran que significa "vall", essent per tant el nom un pleonasme al significar Vall de la Vall.[1]

L'economia

Vaquèira-Beret a la cota 1.800
Vaquèira-Beret a la cota 1.800

La ramaderia i el bosc havien estat de sempre els pilars de l'economia aranesa. No obstant això, amb el desenvolupament del turisme s'han potenciat molt els sectors de la construcció i de serveis.

El turisme és sens dubte, l'autèntic motor de l'economia aranesa. Si bé fa alguns anys els recursos turístics eren la neu a l'hivern (Vaquèira-Beret) i les excursions a l'estiu, s'hi han potenciat noves activitats com l'agroturisme, esports d'aventura, turisme gastronòmic, cultural, etc. L'oferta d'allotjament és molt àmplia: 120 establiments (2003) entre hotels, cases rurals i càmpings. També té dos paradors nacionals, un a Viella i l'altre a Arties.

El port de la Bonaigua és el pas tradicional envers Catalunya, i l'antic túnel de Vielha han facilitat durant molts anys les comunicacions. Després de la inaguració, l'any 2007, del nou Túnel Joan Carles I, l'antic acull el pas de les mercaderies perilloses.

La història

Església de Sant Andreu de Salardú
Església de Sant Andreu de Salardú

Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc han donat pas els últims decennis al turisme, atret per la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme i l'esquí, els esports d'aventura i la riquesa monumental.

La singular personalitat de la Val d'Aran és conseqüència, sens dubte, de la seua especial situació dins la cordillera pirinenca amb una llengua i costums propis que estan definides al llarg de la història de la Vall. En trobem referències històriques ja al segle III aC Polibi, l'historiador romà parla d'una tribu pirinenca anomenada Arenosis. Al 76 aC el gran Pompeu annexiona per a Roma l'alta vall de Garona amb capital a Sant Bertran de Cominges. Els segles de la dominació romana trascorren a la Val fins a arribar a l'any 585 dC, quan es produeix la dominació germana, amb la destrucció de l'Imperi Romà.

Amb l'arribada de Jaume I el Conqueridor s'hi produeix una forta influència de la Corona d'Aragó i assegura als aranesos
Vista de la Vall d'Aran amb l'Aneto al fons
Vista de la Vall d'Aran amb l'Aneto al fons
protecció i dret reial amb el tractat de Corbeil (1258) amb el rei de França. Al 1283 les tropes franceses conquereixen la Vall fins a arribar al 1312; després d'una llarga pugna diplomàtica es produeix un referèndum històric popular per a la història d'Aragó; en agraïment del rei Jaume II (26-9-1313) els concedeix el privilegi de la "Querimonia" (Carta Jurídica fonamental a la vida aranesa durant 500 anys). Felip V no inclou la Vall al Decret de Nova Planta pel qual se suprimeixen tots els furs catalans (1716).[2][3]


Les comunicacions

L'antic Túnel de Viella
L'antic Túnel de Viella

La construcció del túnel de Viella, (també anomenat Túnel Alfons XIII en honor del rei Alfons XIII), d'excepcional envergadura a l'època, va permetre la sortida de la Vall durant els llargs períodes hivernals en què la Vall quedava incomunicada d'Espanya a través del Port de la Bonaigua. Al 1832, enginyers francesos projecten el primer túnel que no es va inaugurar fins al 1948 rebent la circulació normal al 1965.

L'any 2007 es va inaugurar el nou túnel, anomenat Túnel Joan Carles I en honor del rei Joan Carles I, amb una longitud de 5230 metres, amb dos carrils de pujada en direcció sud i un de baixada en direcció nord. L'antic túnel actualment és usat pel transport de mercaderies perilloses i com a galeria d'emergència.[4]

Muntanyes araneses

Himne oficial de la Vall d'Aran
Català Castellà Aranès
Aquelles muntanyes, Aquellas montañas, Aqueres montanhes
que tan altes són, que tan altas son, que tant nautes son,
m'impedeixen veure me impiden ver m'empèishen de véder
els meus amors on són. mis amores dónde están. mèns amors a o son..



Altes, si son altes, Altas, si son altas, Nautes se son nautes
ja les abaixaran; ya las bajaran; ja s'abaisharàn
els meus amorets mis amorcitos es mies amoretes
que s'aproparan. que se acercarán. que s'aproparàn.



Muntanyes araneses Montañas aranesas Montanhes araneses
a on els pastors donde los pastores, a on els pastors
fonts regalades, fuentes deliciosas, es hònts regalades,
troben, i gerdons encuentran frescor. tròben, e jordons.



Si cantes perquè cantes; Si cantas por qué cantas; Se cantes perqué cantes;
no cantes per mi, no cantas por mi, cantes pas per jo,
cantes per ma filla, cantas por mi hija, cantes per ma hilha
que és lluny de mi. que está lejos de mi. que non ei près de jo.



Muntanyes coronades Montañas coronadas Montanhes coronades
tot l'any de neu; todo el año de nieve; tot er an de nhèu;
tan altes i belles, tan altas y bellas, tan nautes e bères,
que us enveja el cel. que os envidia el cielo. que vos pune eth cèu.



Muntanyes araneses Montañas aranesas Montanhes araneses
pentinades de rius, llenas de rios, pientades de rius,
de totes grandeses de todas grandezas de totes grandeses
us adorna Déu. os adorna Diós. vos adorne Diu.



Els nostres amors veieres Nuestros amores verias Nòsti amors veiguéretz
com roser florir, como rosal florido, com rosèr florir,
volem, com els pares, queremos, como los padres, volem com es pares,
guardant-vos morir. guardaros de morir. esguardant-vos, morir.


Museus i patrimoni

  • Mines Victòria d'Arres de Sus.[5]
  • Glèisa de Sant Joan a Arties.[6]
  • Museu Eth Corrau a Bagergue.[7]
  • Era Mòla a Salardú.[8]
  • Fabrica dera Lan a Vielha.[9]
  • Musèu dera Val d'Aran, Tor deth generau Martinhon a Vielha.[10]
  • Ecomusèu ço de Joanchiquet a Vilamòs.[11]

Vegeu també

Escolteu la cançó Montanhes araneses, interpretada pel grup El Pont d'Arcalís

Demografia


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
7.779 7.938 8.087 8.373 8.832 9.219 9.554 9.815 10.194 10.295 10.206
idescat. Base de dades de municipis i comarques[12]

Referències

  1. ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes.... Cossetània Edicions, 2002 (Col·lecció El Tinter). ISBN: 8495684977
  2. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 23, p. 389-393 enciclopèdia.cat
  3. ↑ enciclopèdia.cat La Vall d'Aran
  4. ↑ Comarques i Pobles de Catalunya. Primera edició, juny de 2006. Grup Enciclopèdia Catalana. Volúm II p. 251-255 ISBN: 84-412-1412-3
  5. ↑ Mina Victòria, senderisme Vall d'Aran
  6. ↑ Glèisa de Sant Joan a Arties. Festa Catalunya
  7. ↑ Museu Eth Corrau, Bagergue, Vall d'Aran
  8. ↑ Era Mòla de Salardú. Ara LLeida
  9. ↑ Era fabrica dera lana
  10. ↑ Musèu dera Val d'Aran, Vielha
  11. ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.70. ISBN 978-84-96779-45-7.
  12. ↑ idescat. Base de dades de municipis i comarques


Municipis de la Vall d'Aran

Arres · Bausen · Bossòst · Es Bòrdes ·
Canejan · Les · Naut Aran · Viella i Mitjaran · Vilamòs

Comarques de Catalunya
Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Baixa Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Maresme · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vall d'Aran · Vallès Occidental · Vallès Oriental

Llicència




Multillicència
CC By-Sa, GNU GPL i GNU GFDL

Aquest treball està multillicenciadament amb les següents llicències. Per tant, vostè és lliure de reproduir, distribuir, comunicar públicament, interpretar i transformar, per qualsevol mitjà, amb o sense ànim de lucre, aquesta obra, en qualsevol moment o lloc, llicenciant o multillicenciant, segons sigui el cas, l'obra original o l'obra derivada, amb una de les següents llicències o amb un subconjunt d'elles:


Obtenido de "http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?title=Vall_d%27Aran"
Herramientas personales